|
“Varietes” a la 1ª edició de Les Femmes S’en Melent. Crònica del festival de la [2] Apolo de Barcelona. Part 1 de 2.
Versió en català.
Dimecres 16 d’abril de 2008, Barcelona va acollir la primera edició d’aquest reputat festival francès al igual que estava fent Madrid per aquestes dates, però amb dues nits dedicades a la causa. No hi va haver tan bona desposta per part del públic com la qualitat de les propostes mereixia, però poc a poc va anar-se animant la gent a apropar-se a l’acte. El festival, com el seu nom indica, és d’origen francès i ja s’ha anat extenent per altres ciutats com Berlín.
Lonely Drifter Karen va ser l’encarregada d’obrir la vetllada amb l’acompanyament d’una bona banda i amb una proposta on es presentava el en aquell moment recent sortit del forn “Grass is Singing”. La sueca Tanja Frinta s’ha sabut moure a mig camí de Suècia, Vienna i Barcelona per anar donant peu al seu so de folk passat per pop acabaretat i amb una veu que pot passar per una Regina Spektor, Vashty Bunyan o per un Marc Bolan si hagués sigut dona.
La peça This World Is Singing de precisament aquesta darrera obra, va ser de les més destacades i amb més bon resultat. Proposta suau farcida de bellesa i amb composicions de so exquisit.
A continuació la joveneta i també sueca Promise and the Monster, molt nerviosa i inquieta va descarregar una de les millors actuacions de la nit. La interpretació de les cançons era molt curiosa i original, el fingerpicking molt delicat i transportava als oients a cotes psicodèliques i obscures de paratges bells i embadocadors. El disc “Transparent Knives” editat l’any 2007 va calar ben fort a les nostres orelles. Res a veure amb les companyes d’escenari que anirien desfilant posteriorment per la [2].
“Single Girl Married Girl” o “Sheets” van ser de les peces que més van agradar en general, per la delicadesa i preciositat del seu so i veu.
Versión en español.
“Varietes” a la 1ª edición de Les Femmes S’en Melent. Crónica del festival de la [2] Apolo de Barcelona. Parte 1 de 2.
Miércoles 16 de abril de 2008, Barcelona acogió la primera edición de este prestigioso festival francés al igual que estaba haciendo Madrid por estas fechas, pero con dos noches dedicadas a la causa. No hubo tan buena respuesta por parte del público como la calidad de las propuestas merecía, pero poco a poco se fue animando la gente a acercarse al concierto.
El festival, como su nombre indica, es de origen francés, y ya se ha ido extendiendo por otras ciudades como Berlín.
Lonely Drifter Karen fue la encargada de abrir la velada con el acompañamiento de una buena banda y con una propuesta dónde se presentaba el en aquel momento reciente salido del horno “Grass is Singing”. La sueca Tanja Frinta se ha sabido mover a medio camino de Suecia, Vienna y Barcelona para ir dando pie a su sonido de folk pasado por pop cabaretesco y con una voz que puede pasar por una Regina Spektor, Vashty Bunyan o por un Marc Bolan si hubiera sido mujer.
La pieza “This World Is Singing” de precisamente esta última obra, fue de las más destacadas y con más buen resultado. Propuesta suave rellena de belleza y con composiciones de sonido exquisito.
A continuación la jovencita y también sueca Promise and the Monster, muy nerviosa e inquieta descargó una de las mejores actuaciones de la noche. La interpretación de las canciones era muy curiosa y original, el fingerpicking muy delicado y transportaba a los oyentes a cotas psicodélicas y oscuras de parajes bellos y embaucadores. El disco “Transparent Knives” editado el año 2007 caló bien fuerte a nuestras orejas. Nada que ver con las compañeras de escenario que irían desfilando posteriormente por la [2]. “Single Girl Married Girl” o Sheets “” fueron de las piezas que más gustaron en general, por la delicadeza y preciosidad de su sonido y voz.
Text: Maurici Ribera
Fotografia: Madam Green.
Part informàtica: Ferran Sarrió
Disseny Web: David Vidal
Pàgina web amb més informació: http://www.fikasound.com
|