Show irregular de Juliette & The Licks. Actuant dins i fora de la gran pantalla.

Crònica de concert. 25-01-2008 Espai Movistar de Barcelona. Versió en català.
Juliette Lewis no ha optat per la vessant, musicalment parlant, més comercial que s’espera d’una estrella de Hollywood; però no acaba de quallar dins l’escena roquera i hardroquera.
Juliette, el dia del concert, no estava massa fina de veu i se li notava cert estat d’afonia i s’entreveia una mica d’enrogallament. Ella però va optar per no suspendre el concert i va sortir a per totes.
Els músics que l’acompanyaven tampoc no acabaven de funcionar i procuraven lluir més del que potser tocaria; que tot lligat a les exagerades postures de Juliette van fer desmerèixer la qualitat de l’actuació que es va allargar en excés per aquests moments no musicals.
Van sortir a per totes, però l’actuació va fluixejar en tots moments, amb pocs punts àlgids, entre els que destacaríem les excel•lents versions de: “Dirty Deeds Don’t Dirt Cheap” dels AC/DC i “Hot Staff” de Donna Summer. A més referències a clàssics com The Who i Kiss dels quals van incorporar fragments en les seves peces o gags de tribut a aquestes formacions.
D’entre el repertori propi potser el més rellevant va ser: “You’re Speaking My Language” menys garatgera del previst però reveladora o “Sticky Honey”.





Versión en español.
Show irregular de Juliette & The Licks. Actuando dentro y fuera de la gran pantalla. Crónica de concierto. 25-01-2008 Espacio Movistar de Barcelona.
Juliette Lewis no ha optado por el lado, musicalmente hablando, más comercial que se espera de una estrella de Hollywood; aunque no acaba de cuajar dentro la escena roquera y hardroquera.
Juliette, el día del concierto, no estaba demasiado fina de voz y se le notaba cierto grado de afonía y se entreveía algo enronquecida. En lugar de suspender el concierto, cosa que otros quizá hubieran hecho, salió a por todas. Los músicos que la acompañaban tampoco acabaron de funcionar y procuraban lucir más del que quizás tocaría; que todo atado a las exageradas posturas de Juliette hicieron desmerecer la calidad de la actuación que se alargó en exceso por estos momentos no musicales. Salieron a por todas, pero la actuación flojeó en todo momento, con pocos puntos álgidos, entre los que destacaríamos las excelentes versiones de: “Dirty Deeds Don’t Dirt Cheap” de los AC/DC y “Hot Staff” de Donna Summer. Además referencias a clásicos como The Who y Kiss de los cuales incorporaron fragmentos en sus piezas o gags de tributo a estas formaciones. De entre el repertorio propio quizás lo más relevante fue: “You’re Speaking My Language” menos garagera de lo previsto pero reveladora o Sticky “Honey”.



Text: Maurici Ribera
Fotografia: Juliette Lewis per Madam Green.
Part informàtica: Ferran Sarrió
Disseny web: David Vidal

Pàgina web amb més informació: http://www.julietteandthelicks.com/