Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 30 de juliol de 2009.

Jeffrey Lewis & The Junkyard a l'Heliogàbal . 23/07/2009. Doble passi.

	Fotos de Jeffrey Lewis & The Junkyard. Imatges captades per Madam Green.

Jeffrey Lewis, un dels màxims exponents de l'antifolk, ens visitava de nou i a sobre oferint dues actuacions completament seguides a l'Heliogàbal de Barcelona.

Unes 10 persones vàrem fer el doble passi, a pesar de que l'organització posava pegues a que així es portés a terme, justificant que volia que com més gent el veiés millor. Però cal també tenir en compte que si fa dos bolos diferents i a sobre els dos estan plens, és perquè tot i no fer música comercial, ja compta amb molts fans.

Com sempre canviant de nom per la seva banda que sempre compta amb els mateixos membres, és a dir en Jack Lewis que és el germà i en David Beauchamp a la bateria; sota el nom de The Junkyard.

Van caure entre els dos sets: "Artland", "Back When I Was 4", "Don't Let The Record Label Take You Out To Lunch", "The History of Punk on New York's Lower East Side - 1950-1975", "Singing Tree", "A Low-Budget Detective Flick". També temes nous com: "Roll Bus Roll", "Good Old Pig, Gone To Avalon", "If Life Exists" I entre d'altres "The Upside-down Cross" o fins hi tot "Tom Courtenay" de (Yo La Tengo).

De Crass a qui tenen un disc sencer de tribut en van caure que tinguem controlats un tema per sessió. També hi va haver espai per peces d'en Jack, el germà; un altre excel·lent compositor a part de baixista.
Per cert en algunes peces van tenir el suport musical dels membres de Pikelet.

Actuacions rodones i molt completes i difícilment escollible quin va ser el millor passi. Potser el segon encara va ser més dinàmic i complets, però ambdós repertoris van ser de luxe. Moments intensos barrejats amb altres de més suaus, cançons molt ràpides gairebé només parlades, altres de més cantades o fins hi tots amb peces pròximes al spoken word.

Ells van estar totalment entregats i les 2hores que van fer van simplement fer-nos adonar que cal esperar i amb molta "ànsia" els seus pròxims concerts al Primavera Club. Caldrà veure que ens tenen preparats per llavors.




Van obrir la nit els australians Pikelet, on una noia i un noi amb un barnús horrible comprat a un japonès per E-bay, van oferir un concert a mig camí de la IDM, el pop, l'ambient i els sorolls gravats a temps real en una loop station que s'anaven repetint; en una ona similar a Stef Animal.

Concert entretingut, que en els dos passis va ser quasi igual a diferència d'un tema i de l'ordre. Forces problemes tècnics aliens a la sala o al grup, que els australians van saber solucionar amb bones maneres i traça.

// Crònica publicada per: Maurici Ribera