|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
// Crònica publicada el 15 de desembre de 2008.4a jornada primaveral
El català Espaldamaceta va ser l'encarregat d'obrir la tarda i ho va fer amb un concert que va sorprendre gratament. Amb un bon nivell de guitarra i veu superior al disc i que juntament amb les històries que va anar intercalant entre temes en feren una proposta ben adequada per encetar la 4a i de fet darrera tarda del festival. A continuació High Places sortiren a l'escenari. Una banda de Nova York que requereix vàries escoltes per entendre ben bé que fan tot i que no va acabar de convèncer massa; entre d'altres motis pel fet de que ¾ del repertori venia totalment pregravat i ells només afegien la veu, efectes i unes percussions en directe. Són més adequats per escoltar a casa un bon dia de pluja. Una inditrònica tropical mal expressada. Acte seguit els Abe Vigoda van protagonitzar una actuació on els problemes d'il·luminació i de sonorització de veu i guitarres foren part de la catàstrofe, però ells tampoc semblava que no acabaven de trobar-se gens bé sobre l'escenari. Ens queden algunes peces interessants del seu darrer disc. Ens seria difícil de fer una crònica de l'actuació de La Buena Vida, pel fet de que quasi no vam presenciar el seu directe. Sembla ser que l'orquestra i el grup no va acabar de trobar-se i que costava seguir el set. Per acabar triomfant feia falta aportar una mica de soul? Eli Paperboy va posar-se a quasi tot el públic de l'auditori, gràcies al seu còctel de soul i una banda que li aporta suficient corda per aconseguir-ho. Un cop superada la idea de que copia els tics de grans músics com: Sam Cooke, Otis Redding, Wilson Pickett o James Brown entre d'altres i que tenia la veu una mica cascada, al ser final de gira; no trobareu cap motiu més per assegurar de que va estar pletòric en tot moment. També cal destacar que vam acaba a meitat del públic saltant i ballant sobre l'escenari amb una mena de mitja lluna que envoltava els músics i que ens feia sentir com a part de la formació. Segurament apareixerà com un dels millors 10 concerts a totes les revistes quan facin balanç del millor de l'any 2008. De camí a l'Apolo, tot i no ser futboleros encara vam tenir temps de veure els gols del Barça-Madrid i entrar just quan els Lovvers assaltaven l'escenari. Un primer tema en plan Sex Pistols va deixar pas a una actuació força pròxima al punk kalimotxer, fins que per sort va millorar apropant-se a bandes com els Germs, The Exploited . Més divertits que qualitatius i amb un final més pausat pròxim als T.S.O.L. El concert de debut de Boss Hog a Espanya s'havia fet pregar molts anys, de fet des de que el seu primer disc, de 1995, existia. Però la Cristina i en Jon Spencer no van acabar de resultar sobre l'escenari. Hi haurà amor i química però els temes van sonar poc compenetrats. La Cristina semblava una Juliette Lewis, sobteactuava i fins i tot per moments, la seva veu, ens recordava a Zack de la Rocha. Per cert a la cançó que crida "you looser, you sucker" va senyalar-me a mi en un dels instants que és dirigia al públic. No és per això que no li publico una crònica favorable. Abans d'acabar el concert de Boss Hog, ja vam dirigir-nos a la [2] a veure els divertits The Extraordinaires. Ja s'havien tret la disfressa d'ós, perquè ja feia 15 minuts que tocaven i feia calor; però continuaven divertint. La banda a mig camí entre l'antifolk, el rock i el country alternatiu van recordar-nos a uns Mountain Goats passats per la turmix del so més roquer i menys folk. La guitarra peix espasa va ser una de les imatges del festival. // Crònica publicada per: Maurici Ribera // Més informació:
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
