Trilogy Rock

Cercador:

Trilogyrock, dissabtes de 15:00 a 18:00 ------ Afegir concert a l'agenda ------ Myspace de Trilogy Rock ------ Repopblica
The content of this website is in Catalan. Do you want to translate it to your language?  

Cròniques de concerts


// Crònica publicada el 14 de desembre de 2008.


3a jornada primaveral


Satomi Matsuzaki, cantant de Deerhoof, a la Sala Apolo. Foto feta per Madam Green.
Satomi Matsuzaki, cantant de Deerhoof, a la Sala Apolo. Foto feta per Madam Green.
Versió en català.

Divendres 12 de desembre de 2008 a l'Auditori del Forum de Barcelona i després a la Sala Apolo i la [2].



Déu n'hi dò la gent que hi havia per veure als Manel a primera hora de la tarda...I és que aquests barcelonins no decepsionen mai i el boca-orella els està portant fins al capdamunt de les llistes del grup del moment (el seu CD de debut està esgotat a la majoria de tendes de discos) .

...."El Mar" va servir per engegar el concert i com ja va sent habitual en Guillem fa petites introduccions de cada tema abans de tocar-lo,va ser divertit quan va explicar que en Arnau Vallvé, bateria del grup (que encara duia el peu enguixat),es va trobar als passadissos a l'Isobel Cambell i que s'havia quedat astorat davant d'ella,això va ser abans de tocar "Dona estrangera", varen fer quasi totes les cançons de "Els Millors Professors Europeus" però no varen tocar "El Bròquil" ...això si, amb la versió en català que fan del "Commmon People" dels Pulp varen triomfar.

Seguidament Wovenhand va canviar totalment el so que havia impregnat l'auditori en la seva primera hora d'obertura. El cantant i guitarrista David Eugene Edwards, amb un aspecte pròxim al d'Axl Rose, va optar per un repertori poc folk i més pròxim al hard rock d'aires d'american gothic. Ha deixat enrere el seu pas amb els 16 Horsepower per centrar-se en aquest altre projecte, però no va acabar de funcionar. Tot i que eren bons músics i havia certes peces prometedores, no van saber captivar al públic i va quedar una actuació fora de context.

A continuació una de les sorpreses del festival, la presència del weird-folkeros The Dodos. No eren dos? Doncs van venir-ne tres i amb certs problemes de so, sobretot per com de fort sonava la percussió, van marcar-se un bon debut a Espanya. Com algú va comentar, el que fan de tan estrany és bonic. Una posta en escena molt completa i que fa justícia al nivell tan elevat del que considerem un dels discos de l'any.

Giant Sand no saps mai per on et sortiran ja que Howe Gelb és un dels músics més poc previsibles de l'actualitat; i porta sent així des del seus inicis; a principis dels vuitanta. Endarrere queden actuacions de 10 com la del Primavera Sound 2002. Un concert correcte amb un setlist poc digerible i amb algunes peces inventades sobre la marxa.

Versions de piano bar jazzeres de: Casablanca, Nina Simone o Star Wars i altres que ni vam saber detectar van aparèixer per art de màgia entre el repertori del que sempre bastegem com a banda sonora del desert; el que fa d'aquest home un músic apart.

Alguns temes si que van assolir la capacitat de sorprendre però va ser una actuació amb alts i baixos.

Isobel Campbell and Mark Lanegan tenien pendent oferir un concert més que correcte, adjectiu amb que és va etiquetar el seu pas pel Primavera Sound 2007. Aquest cop va comptar amb moments realment preciosos on ambdues veus és combinaven com feien una Nancy Sinatra i un Lee Hazlewood o per exemple un Gainsbourg i Jane Birkin.

Per desgràcia el ritme del concert va ser molt suau, massa diríem i quan les parts més boniques s'esvaïen, l'actuació dequeia fins al punt de fer-se avorrit i adormidor.

Arribats a l'Apolo; Deerhoof sembla ser que ja feia uns 15 minuts que saltaven i oferien una de les millors actuacions del festival. La seva cantant japonesa és realment divertida i sap fer de Deerhoof un grup diferent i particular.

Acte seguit The Thermals van aparèixer en el seu format de trio de singles powerpopers, però van sonar a còpia descafeïnada de Ash amb tocs de Placebo, deixant la personalitat pròpia dels discos a l'estudi. Per desgràcia solament l'inici i algun tema va saber estar a l'alçada de l'expectativa generada.

Les Mika Miko van tancar la nit en quant a concerts i la tercera jornada. No podem fer-ne crònica perquè després de veure'n una cançó ens vam retirar, però direm que feien punk femení en plan riot girrrrls i que la cantant cridava amb un micro que era un telèfon.



// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 
 

// Més informació:


Web amb més informació: http://www.primaverasound.com
 

   Translator

Translate to:
 

   Arxiu

Overkill - Sala Salamandra (14/09/19)
// 24 Setembre 2019
Neurosis - Apolo (16/07/19)
// 17 Juliol 2019
Madrugada - Razzmatazz 2 (08/05/19)
// 9 Maig 2019
Pearl Jam - Palau Sant Jordi (10/07/18)
// 13 Juliol 2018
Guns 'n' Roses - Estadi Olímpic BCN (01/07/18)
// 2 Juliol 2018
Veure totes
Cròniques RSS
RSS Trilogy Rock Sindicació dels continguts.
------
© Trilogy Rock 2006-2020 Notícies // Agenda concerts // Cròniques // Podcast // El programa // Playlist // Links // Contactar Disseny web: Space Bits