Trilogy Rock

Cercador:

Trilogyrock, dissabtes de 15:00 a 18:00 ------ Afegir concert a l'agenda ------ Myspace de Trilogy Rock ------ Repopblica
The content of this website is in Catalan. Do you want to translate it to your language?  

Cròniques de concerts


// Crònica publicada el 27 d'agost de 2007.


Crònica/Resum Pukkelpop 2007 - Bèlgica. Part 2 de 3


Foto d'arxiu
Foto d'arxiu
Versió en català.
DIVENDRES 16-08-2007
NOSFELL – Una proposta francesa que va saber recrear atmosferes inquietants i sonoritats ben originals. Va estar prou bé per obrir la segona jornada del festival.
DEVOTCHKA – Personalment el que més em va agradar i sorprendre del festival. Amb la fama aconseguida gràcies a la banda sonora de "Little Miss Sunshine", els que havien de telonejar Dresden Dolls van descarregar el seu brillant i original compendi de sons de l'est d'Europa, barrejat amb atmosferes entre gòtiques i cabaretesques a part de molts altres elements que enriqueixen al conjunt final.
THE VAN JETS – Els roquers holandesos van estar correctes, però se'ls veia una mica resacosos.
BEDOUIN SOUNDCLASH – Bona proposta Reggae des de Canadà. Amb The Clash com a punt màxim de referència i sense interpretar el tema més popular que tenen, el de la sèrie "Anatomia de Grey" van desplegar bons modals de rock i reggae.
MILANESE – Hora de dinar i a ritme de DJ en una ona semblant a Skream.
THE RIFLES – Més roquers i amb bona interpretació del que ens esperàvem i permetent que tothom gaudis més de la seva actuació.
FUNERAL FOR A FRIEND – Tenen massa escoltat el disc "After The Eulogy" de Boy Sets Fire i això queda realment palès en la seva música. Més melòdics que en disc i amb un emocore molt seguit pels assitents al festival, tenint en compte que era a mitja tarda.
MATT & KIM – Duet de bateria i teclats amb un estil similar a Atom and His Package. Divertits i alegres i demostrant com de bé s'ho passaven, fins i tot millor que el públic entregat.
FRIDGE – Van deixar l'electrònica per a una altra reunió. Fans del postrock van al·lucinar amb la recuperació de discos com "Eph" 1999.
CANSEY DE SER SEXY (CSS) – Millors que en altres ocasions. Cada cop el grup agafa rodatge i fins i tot s'atreveixen a versionar L7. Més ballables que mai.
THE HIVES – Els suecs s'ho creuen massa, tenien els fums pels núvols. Això si garatge punk de nova fornada força ben facturat.
CHRIS CORNELL – Combinant temes en solitari, de Audioslave i de Soundgarden va fer el concert que tots volíem veure. Curiosa versió de Michael Jackson.
PATRICK WOLF – Coincidia amb Sophia i això m'era un solapament desastrós. Una de les millors propostes que vaig degustar al festival. Ara al piano, ara al violí, ara cantava... Patrick Wolf és un personatge inquiet i sap moure's per l'escenari. Més bo en directe que en disc.
ARCADE FIRE – L'única pega del concert va ser la veu un xic ronca de Win Butler, per la resta el millors dels quatre cops que els he vist. Combinant temes dels seus dos discos i un ordre de peces molt més adequat per a festivals van ser dels grups més aclamats de tots els que van desfilar per Pukkelpop 2007.
DINOSAUR JR. – Aquesta vegada J. Mascis va controlar més el volum de la seva guitarra i això no va impedir gaudir de la seva descàrrega sònica amb clàssics i alguna peça nova.
SMASHING PUMPKINS – Millor pel que m'han comentat que al Primavera Sound, 2007, en la seva gira de reunió. Forces temes nous i deixant-se'n alguns dels antics. Juraria que van estar 20 minuts intentant fer psicodèlia i van espatllar el concert.




Versión en español.
VIERNES 16-08-2007
NOSFELL – Una propuesta francesa que supo recrear atmósferas inquietantes y sonoridades bien originales. Estuvo bastante bien para abrir la segunda jornada del festival.
DEVOTCHKA – Personalmente de lo que más me gustó y sorprendió del festival. Con la fama conseguida gracias a la banda sonora de "Little Miss Sunshine", los que debían telonear a Dresden Dolls descargaron su brillante y original compendio de sonidos del este de Europa, mezclado con atmósferas entre góticas y cabaretescas aparte de otros muchos elementos que enriquecen al conjunto final.
THE VAN JETS – Los roqueros holandeses estuvieron correctos, pero se les veía algo resacosos.
BEDOUIN SOUNDCLASH – Buena propuesta Reggae desde Canadá. Con The Clash como punto máximo de referencia y sin interpretar el tema más popular que tienen, el de la serie "Anatomía de Grey" desplegaron buenos modales de rock y reggae. MILANESE – Hora de la comida y a ritmo de DJ en una onda parecida a Skream.
THE RIFLES – Más roqueros y con buena interpretación de lo que nos esperábamos y permitiendo que todo el mundo gozase más de su actuación.
FUNERAL FOR A FRIEND – Se nota que han escuahdo mil veces el disco "After The Eulogy" de Boy Sets Fire y esto queda realmente patente en su música. Más melódicos que en disco y con un emocore muy seguido por los asistentes al festival, teniendo en cuenta que era a media tarde.
MATT & KIM – Dueto de batería y teclados con un estilo similar a Atom and His Package. Divertidos y alegres y demostrando como de bien se lo pasaban, incluso mejor que el público entregado.
FRIDGE – dejaron la electrónica para otra reunión. Fans del postrock alucinaron con la recuperación de discos como "Eph" 1999.
CANSEY DE SER SEXY (CSS) – Mejores que en otras ocasiones. Cada vez el grupo coge rodaje e incluso se atreven a versionar L7. Más bailables que nunca.
THE HIVES – Los suecos se lo creen demasiado, tenían los humos por las nubes. Esto si garaje punk de nueva hornada bastante bien facturado.
CHRIS CORNELL – Combinando temas en solitario, de Audioslave y de Soundgarden hizo el concierto que todos queríamos ver. Curiosa versión de Michael Jackson. PATRICK WOLF – Coincidía con Sophia y esto me suponía un solapament desastroso. Una de las mejores propuestas que degusté al festival. Ahora al piano, ahora al violín, ahora cantaba... Patrick Wolf es un personaje inquieto y sabe moverse por el escenario. Más bueno en directo que en disco.
ARCADE FIRE – La única pega del concierto fue la voz un poco ronca de Win Butler, por el resto el mejor de los cuatro conciertos que de ellos he visto. Combinando temas de sus dos discos y un orden de setlist muy adecuado para festivales. Fueron de los grupos más aclamados de todos los que desfilaron por el Pukkelpop 2007.
DINOSAUR JR. – Esta vez J. Mascis controló más el volumen de su guitarra y esto no impidió disfrutar de su descarga sónica con clásicos y alguna pieza nueva.
SMASHING PUMPKINS – Mejor por lo que me han comentado que al Primavera Sound, 2007, en su gira de reunión. Bastantes temas nuevos y dejándose algunos de los antiguos. Juraría que estuvieron 20 minutos intentando hacer psicodèlia y estropearon un poco el concierto.



Text i fotografia - Maurici Ribera
Fotografiats – Devotchka
Part informàtica - Ferran Sarrió

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 
 

// Més informació:


Web amb més informació: http://www.pukkelpop.be
 

   Translator

Translate to:
 

   Arxiu

Overkill - Sala Salamandra (14/09/19)
// 24 Setembre 2019
Neurosis - Apolo (16/07/19)
// 17 Juliol 2019
Madrugada - Razzmatazz 2 (08/05/19)
// 9 Maig 2019
Pearl Jam - Palau Sant Jordi (10/07/18)
// 13 Juliol 2018
Guns 'n' Roses - Estadi Olímpic BCN (01/07/18)
// 2 Juliol 2018
Veure totes
Cròniques RSS
RSS Trilogy Rock Sindicació dels continguts.
------
© Trilogy Rock 2006-2020 Notícies // Agenda concerts // Cròniques // Podcast // El programa // Playlist // Links // Contactar Disseny web: Space Bits