Cròniques de concerts |
 |
// Crònica publicada el 10 de maig de 2009.
Samantha & The Misbehavers amb apunt jazzístic.
 |
|
| Samantha De Siena de Londres a Barcelona. Foto de Madam Green. |
|
Per aquelles qüestions inexplicables de la vida Samantha De Siena ha optat per interpretar material de jazz i en alguns moments de blues i pop anterior als anys 80s.
La seva actuació acompanyada de The Misbehavers va tenir lloc el passat 5 de maig a l'Elèctric Bar de Gràcia, a Barcelona. Combinant alguna peça pròpia amb clàssics que també se'ls va anar fent propis; tot amb la veu exquisida de Samantha i una presencia escènica honesta i acurada. Una banda d'acompanyament correcte, on en destacaríem el pobre contrabaixista italià, Stefano Pompilio, que tenia 39 de febre i feia el millor que podia.
Algunes cançons van comptar amb la col·laboració de Nicholas Dominic Talvola a la trompeta, però no va acabar de funcionar tan bé, ja que eclipsava una mica el so de la banda que tocaven a un volum més fluix; evidentment ningú ho va tenir en compte per a mal.
Van caure versions de: "Summertime" de George Gershwin, "Cry me a River" de Arthur Hamilton, "I Wish You Love" de Léo Chauliac, Dream a Little Dream of Me" de Fabian Andre i Wilbur Schwandt... En l'apartat blues trobaríem el tradicional Negro, "Nobody's fault but mine" o "Old Love" d'Eric Clapton.
Entre moltes d'altres peces també van caure: "Dance me to the end of love" o "I'm Your Man" de Leonard Cohen.
// Crònica publicada per: Maurici Ribera
// Més informació:
|
|
 |
Translator |
|
