Living Colour en plena forma al Black Music Festival.
3 dels membres de Living Colour en plena vibració. Fotografies de Madam Green.
L'any passat Living Colour omplia ¾ parts de la Sala Apolo de Barcelona, en el seu concert de retorn als escenaris. El dissabte 28 de març en canvi va comptar amb un èxit rotund de públic a La Mirona de Salt.
El grup va dedicar-se a combinar durant 2h i 15 minuts clàssics de tota la vida, recordem que porten des de 1983 tocant, amb temes nous i alguna versió com: "Papa Was a Rolling Stone" de "Norman Whitfield i Barrett Strong"popularitzada per The Temptations, "Baby Please Don't Go" de Big Joe Williams, ""Talkin' 'Bout a Revolution" de Tracy Chapman o "Should I Stay or Should I Go" de The Clash.
Vam poder gaudir així de temes de tota la vida com: "Glamour Boys" o "Cult of Personality" o "Type", entre d'altres que van fer-nos vibrar de valent.
Corey Glover, cantant del grup, va acabar entre el públic i pujat a les barres i podis tot posant-se al públic a la butaca; com prèviament havia fet Doug Wimbish, baixista de la banda, tocant entre la multitud. Parada tècnica amb la bateria que per moments creiem que queia a trossos, però que un cop van canviar el "parche de bateria" ja va tornar a rutllar.
Varem trobar-nos davant de: diversió, tècnica, alegria, hard rock, funk metal, elements de reggae o hip hop i evidentment molt de funk.
Resumint encara estan en plenes facultats musicals i ofereixen concerts de l'alçada d'un campanar. Llàstima; això sí de que comptessin amb tants problemes tècnics durant la primera meitat de concert.
Pd: El solo de bateria de 7 minuts i 49 segons els hi perdonem i els eoeoeos degut al solo de baix futbolero també.
Living Colour "Papa Was a Rollin' Stone" + "Glamour Boys" 28-III-09 La Mirona Salt
