Trilogy Rock

Cercador:

Trilogyrock, dissabtes de 15:00 a 18:00 ------ Afegir concert a l'agenda ------ Myspace de Trilogy Rock ------ Repopblica

Cròniques de concerts


// Crònica publicada el 14 d'abril de 2008.


Gira per Londres de The Missing Leech part 3 de 5. Crònica del concert a Reflectionshhh Gallery Bar, Londres. 17 de març de 2008.


Foto d'arxiu
Foto d'arxiu
Versió en català.
Arribant a les proves de so, entro en una porta contigua al Restaurant italià anomenat Angoletto. Baixo unes escales i arribo al lloc del concert. Una mena de celler restaurat i preparat per a vetllades musicals, cantautors, jam sessions...
Allà una jove Marianne, cambrera del local, em rep i m'acompanya i em posa al corrent del concert i m'explica que és realment recent i que el cap és l'amo del restaurant italià del costat.
Em posa un llimonada i mentre prepara la nit anem xerrant i en un moment determinat del vespre, just ben ve que el seu subcap (John) arribi em comenta, és curiós que em demanis si m'agrada la teva música o no, sóc la cambrera. Fet que jo li vaig respondre que això era totalment igual, que tenia tot el dret a opinar. La resposta va ser que la trobava original i xula.
Hora del concert i ningú a la sala, jo tot nerviós em dirigeixo en busca de piles per a la càmera. Finalment entre gota i gota d'aigua trobo una botiga de joguines que estava a punt de tancar. Torno i ja em trobo els primers membres del meu públic. Uns nois Dom i Elvis que havien tocat feia poc al local i encara comptaven amb una bateria al mateix indret. Van demanar-me si em sentiria còmode si tocaven amb mi i vaig assentir. Vam assajar una estona plegats, ja que com que era Saint Patrick's Day sabíem que la gent tardaria molt a venir.
Vaig acabar fent dues sessions ja que la majoria de gent, sobretot els irlandesos van venir cap a les 23:00 quan els pubs havien tancat.
A més a part d'en Dom i d'en Elvis, Karen (cantant de Penny Serenade Goes Electric) i entre molta d'altra gent de Nick Onley saxo alt a BallaLouda, que per desgràcia no duia el seu instrument i va tocar la guitarra.
En aquella actuació, la millor de la meva vida, vaig comptar amb bateries, guitarristes de suport, xilòfons, maraques, coros...
L'actuació va prolongar-se en forma de jam session on van i vam fer peces de: The Dubliners, Pogues, Kate Bush, Billy Bragg, The Beatles, Blondie,...
La gent molt engrescada, aplaudint i demanant-me temes en català i fins i tot en vaig fer un en aranès. No paraven d'abraçar-me i va ser una nit memorable a recordar que va acabar a les 2:30.
Finalment sort en vaig tenir d'un noi del públic que es deia Andrew i era amic de Nick Onley que em va apropar a l'alberg, perquè no podia amb la meva ànima i en dilluns ho tenia difícil de tornar al lloc.
Em van fer sentir com a casa, tot era tan precisament casolà i familiar que si mai torno a Londres una nit segur que hi repetiré. Va agradar realment molt. Gràcies a Internet vaig descobrir un dels millors antres del Regne Unit i gràcies al myspace, els assistents, venien a veure el cantautor de folk punk i antifolk que havien escoltat i siguem sincers perquè la resta de bars estaven ja tancats.








Versión en español.
Gira por Londres de The Missing Leech parte 3 de 5. Crónica del concierto a Reflectionshhh Gallery Bar, Londres. 17 de marzo de 2008.
Llegando a las pruebas de sonido, entro en una puerta contigua al Restaurante italiano llamado Angoletto. Bajo unas escaleras y llego al lugar del concierto. Una clase de bodega restaurada y preparado para veladas musicales, cantautores, jam sesiones... Allá una joven Marianne, camarera del local, me recibe y me acompaña y me pone al día de los detalles del concierto y me explica que es realmente reciente y que el jefe del local es el dueño del restaurante italiano de al lado. Me pone una limonada y mientras prepara la noche vamos charlando y en un momento determinado del anochecer, justo antes de que su subjefe (John) llegue me comenta, es curioso que me pidas si me gusta tu música o no, soy la camarera. Hecho que yo le respondí que esto era totalmente igual, que tenía todo el derecho a opinar. La respuesta fue que la encontraba original y chula.
Hora del concierto y nadie en la sala, yo todo nervioso me dirijo en busca de pilas para la cámara. Finalmente entre gota y gota de agua encuentro una tienda de juguetes que estaba a punto de cerrar. Vuelvo y ya me encuentro los primeros miembros de mi público. Unos chicos Dom y Elvis que habían tocado hacía poco en el local y todavía contaban con una batería al mismo lugar. Me pidieron si me sentiría cómodo si tocaban conmigo y asentí. Ensayamos un rato juntos, ya que como que era Saint Patrick's Day sabíamos que la gente tardaría mucho a venir.
Acabé haciendo dos sesiones ya que la mayoría de gente, sobre todo los irlandeses vinieron hacia las 23:00 cuando los pubs habían cerrado. Además aparte de Dom y de Elvis, Karen (cantante de Penny Serenade Goes Electric) y entre mucha otra gente de Nick Onley saxo alto a BallaLouda , que por desgracia no llevaba su instrumento y tocó la guitarra.
En aquella actuación, la mejor de mi vida, conté con baterías, guitarristas de apoyo, xilófonos, maracas, coros... La actuación acabó por prolongarse en forma de jam session dónde hicimos piezas de: The Dubliners, Pogues, Kate Bush, Billy Bragg, The Beatles, Blondie,...
La gente muy animada, aplaudiendo y pidiéndome temas en catalán e incluso hice uno en aranès. No paraban de abrazarme y fue una noche memorable a recordar que acabó a las 2:30.
Finalmente suerte tuve de un chico del público que se decía Andrew y era amigo de Nick Onley que me acercó al albergue, porque no podía con mi alma y en lunes de llovizna lo tenía difícil de volver a pie.
Me hicieron sentir como en casa, todo era tan precisamente casero y familiar que si nunca vuelvo a Londres una noche seguro que repetiré. Gracias a Internet descubrí uno de los mejores antros del Reino Unido y gracias al myspace vinieron los asistentes.


Text: Maurici Ribera
Fotografia: Andrew
Part informàtica: Ferran Sarrió
Disseny Web: David Vidal



// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 
 

// Més informació:


Web amb més informació: http://www.myspace.com/themissingleech
 

   Translator

Translate to:
 

   Arxiu

Cròniques de l'Azkena Rock Festival 2023
// 21 Juny 2023
Olsen Twinz - Trilogy Rock (09/11/19)
// 7 Abril 2020
Overkill - Sala Salamandra (14/09/19)
// 24 Setembre 2019
Neurosis - Apolo (16/07/19)
// 17 Juliol 2019
Madrugada - Razzmatazz 2 (08/05/19)
// 9 Maig 2019
Veure totes
Cròniques RSS
RSS Trilogy Rock Sindicació dels continguts.
------
© Trilogy Rock 2006-2024 Notícies // Agenda concerts // Cròniques // Podcast // El programa // Playlist // Links // Contactar Disseny web: Space Bits