Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 2 de març de 2008.

The Dubliners, regust d'ordi, al Kursaal de Manresa. Crònica del concert de dissabte 16 de febrer de 2007.

	Foto d'arxiu

Versió en català.
Els irlandesos, actualment un dels grups més veterans de folk i que compten amb quasi 50 anys de carrera, van descarregar 2 hores i 45 minuts de magnífic folk d'arrel tradicional i sovint celta.
Optaren per un repertori força tradicional, passat per arranjaments propis que acabaven de fer quadrar les peces i amb olor de clàssics atemporals; amb combinació de: guitarres acústiques, banjo, violí i compaginat amb harmonies vocals.
Van interpretar: "Dirty Old Town", clàssic en mans de The Pogues, amb referència per a Shane MacGowan inclosa; "Whiskey In The Jar", també popularitzada en mans de Thin Lizzy i Metallica; "Molly Mallone"; "Wild Rover"... Tenint en compte que aquests èxits van ser interpretats quasi tots en cadena a la darrera part de l'espectacle.
Hi va haver una curiosa pausa entre hora i mitja de concert i hora i quart més; per anar a fer un té amb galetes; però veient la durada de l'actuació va ser més que comprensible.
La mitjana d'edat del públic, feia baixar la de l'escenari, ja que era més compensatòria. La presència de l'entranyable Barney McKenna, com a únic membre original del grup, va provocar un més que entranyable cúmulus nostàlgic.
Divertits, agradables, molt correctes i en definitiva una de les millors actuacions del que portem d'any a Manresa.





Versión en español.
The Dubliners, regusto de cebada, al Kursaal. Crónica del concierto de sábado 16 de febrero de 2007. Los irlandeses, actualmente uno de los grupos más veteranos de folk y que cuentan con casi 50 años de carrera, descargaron 2 horas y 45 minutos de magnífico folk de raíz tradicional y tintes celta.
Optaron por un repertorio bastante tradicional, pasado por arreglos propios que acababan de hacer cuadrar las piezas y con olor de clásicos atemporales; con combinación de: guitarras acústicas, banjo, violín y compaginándolo con armonías vocales. Interpretaron: "Dirty Old Town", clásico en manos de The Pogues, con referencia para Shane MacGowan incluida; "Whiskey In The Jar", también popularizada en manos de Thin Lizzy o Metallica; "Molly Mallone"; "Wild Rover"... Teniendo en cuenta que estos éxitos fueron interpretados casi todos en cadena a la última parte del espectáculo.
Hubo una curiosa pausa entre hora y media de concierto y hora y cuarto más; para ir a tomar uno te con galletas; pero viendo la duración total de la actuación fue más que comprensible. La media de edad del público, hacía bajar la del escenario, ya que era más compensatoria. La presencia del entrañable Barney McKenna, como único miembro original del grupo, provocó un más que momento de cúmulo nostálgico.
Divertidos, agradables, muy correctos y en definitiva una de las mejores actuaciones presenciadas por el teatro Kursaal.


Text: Maurici Ribera
Fotografia: Maurici Ribera
Part informàtica: Ferran Sarrió
Disseny Web: David Vidal

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://en.wikipedia.org/wiki/The_Dubliners