|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
// Crònica publicada el 23 d'octubre de 2007.Barbacoa Blues dedicada a Àfrica – festa gratuïta del festival de Blues de Cerdanyola. Crònica de diumenge 21 d'octubre de 2007.
Versió en català. A mitja tarda, acte seguit de les proves de so força aplaudides de Les Boukakes, Vieux Farka Touré i el seu conjunt va encetar la segona part de la jornada blues dedicada al continent africà. Des de Mali se'ns presentava aquest Jove amb un bon grapat de peces de tonalitat alegre però amb certa inseguretat a superar sobre l'escenari. No es va tractar d'una mala actuació però no va arribar a les cotes adquirides pel seu pare, el conegut Ali Farka Touré i va acabar esdevenint una mica repetitiu i sense poder complaure l'expectació existent. Els tuaregs afincats a Mali però amb membres d'altres països que toquen o estan dins de la regió geogràfica del Sahara, Tinariwen, van fer un concert irregular però amb bons moments àlgids. Van aplegar tot tipus de públic des de perro flautes, gent gran, nens, persones de tota Àfrica resident al país, gafapastes i lectors de la revista Mojo i Rockdelux. Cantant en francès i sobretot idiomes Tamashek no va suposar un impediment per fer del seu espectacle un fet curiós i inusual pels escenaris de les postres contrades. En una sala Bikini i amb la banda completa ha de ser molt més gaudible. Bon final de festival tot i les petites irregularitats tenint en compte l'enorme grandesa i qualitat de les formacions esmentades. Versión en español. Barbacoa Blues dedicada a África – fiesta gratuita del festival de Blues de Cerdanyola. Crónica de domingo 21 d'octubre de 2007. A media tarde, acto seguido de las pruebas de sonido bastante aplaudidas de los Boukakes, Vieux Farka Touré y su conjunto comenzó la segunda parte de la jornada blues dedicada al continente africano. Desde Malí se nos presentaba este Joven con un buen puñado de piezas de tonalidad alegre pero con cierta inseguridad a superar sobre el escenario. No se trató de una mala actuación pero no llegó a las cotas adquiridas por su padre, el conocido Ali Farka Touré y acabó aconteciendo algo repetitivo y sin poder complacer la expectación existente. Los tuaregs afincados en Malí pero con miembros de otros países que tocan o están dentro de la región geográfica del Sahara, Tinariwen, hicieron un concierto irregular pero con buenos momentos álgidos. Reunieron todo tipo de público desde perro flautas, gente jubilada, niños, personas de toda África residente al país, gafapastas y lectores de la revista Mojo y Rockdelux. Cantando en francés y sobre todo idiomas Tamashek no supuso un impedimento por hacer de su espectáculo un hecho curioso e inusual por los escenarios de nuestras comarcas. En una sala Bikini y con la banda completa debe ser mucho más apetecible. Buen final de festival todo y las pequeñas irregularidades teniendo en cuenta la enorme grandeza y calidad de las formaciones mencionadas. Text: Maurici Ribera amb ajuda de Santi Fotografia: Maurici Ribera Part informàtica: Ferran Sarrió // Crònica publicada per: Maurici Ribera // Més informació:
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|