|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
// Crònica publicada el 20 d'octubre de 2007.The Missing Leech + Nathie Mol --- folk a la seva manresa al Tarambana de Cardedeu. Crònica de concert 18/10/2007
Versió en català. Crònica de Nathie Mol Ara ja ho podem afirmar amb totes les lletres: ens trobem davant d'un diamant en brut de l'escena independent de casa nostra. Ho podem dir ben alt perquè, després de mesos escoltant-la pel myspace, ahir finalment va debutar en solitari damunt dels escenaris. I ho va fer amb una serenor i una confidència poc habituals en qui presenta per primera vegada en públic les seves pròpies cançons amb l'únic acompanyament d'una guitarra. Va començar amb la deliciosa "Curious" i va acabar fent-se totalment seu el "Deceptacon" de Le Tigre (sí, amb la seva guitarra com a únic suport). I enmig, un breu però intens repàs a un repertori amb molt de futur. No li perdin la pista. Crònica de The Missing Leech La va succeir, el senyor Maurici Ribera sota el seu pseudònim The Missing Leech. Era la seva tercera vegada en un escenari, i tot i continuar exhibint certa inseguretat (res que no curi el temps), val a dir que la seva actitud escènica és cada vegada més sòlida i que el seu repertori brilla cada dia més. Ahir, sense anar més lluny, va oferir una tanda de bisos on "I Like the Way You Undress" i "T.V. Crusaders" van adquirir definitivament la categoria d'himnes. Ho va aconseguir baixant de l'escenari, acostant-se a un públic que es rendia als seus peus tot cantant les seves cançons, i finalitzant el concert damunt d'una taula del bar. Honest. Enèrgic. Vital. Antifolk? The Missing Leech. Versión en español. Crónica de Nathie Mol. Ahora ya lo podemos afirmar con todas las letras: nos encontramos delante de un diamante en bruto de la escena independiente de casa nuestra. Lo podemos decir bien alto porque, tras meses escuchándola por el myspace, finalmente debutó en solitario encima de los escenarios. Y lo hizo con una serenor y una confidencia poco habituales en quienes presenta por primera vez en público sus propias canciones con el único acompañamiento de una guitarra. Empezó con la deliciosa "Curious" y acabó haciéndose totalmente sienta el "Deceptacon" de Le Tigre (sí, con su guitarra como único apoyo). Y en medio, un breve pero intenso repaso a un repertorio con mucho futuro. No le pierdan la pista. Crónica de The Missing Leech La sucedió, el señor Maurici Ribera bajo su pseudónimo The Missing Leech. Era su tercera vez en un escenario, y todo y continuar exhibiendo cierta inseguridad (nada que no cure el tiempo), justo es decir que su actitud escénica es cada vez más sólida y que su repertorio brilla cada día más. Ayer, sin ir más lejos, ofreció una tanda de bisos dónde "I Like the Way You Undress" y "T.V. Crusaders" adquirieron definitivamente la categoría de himnos. Lo consiguió bajando del escenario, acercándose a un público que se rendía a sus pies todo cantando sus canciones, y finalizando el concierto encima de una mesa del bar. Honesto. Enérgico. Vital. Antifolk? The Missing Leech. Crònica:Oriol Stardust Foto: Anna Part informàtica: Maurici Ribera // Crònica publicada per: Maurici Ribera // Més informació:
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|