|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
// Crònica publicada el 29 de juliol de 2007.Segona visita de les tres que haurà fet Racine aquest 2007 a la Sala Razzmatazz. Crònica del concert de dissabte 28 de juliol de 2007.
Versió en català. Wendy James, exlíder de Transvision Vamp, retornava aquest cop, de nou en horari de club, però a la sala gran del Razzmatazz amb una minifaldilla quasi absent. Damon Minchella, exmembre del Ocean Colour Scene, no els acompanyava en aquesta ocasió, però a pesar d'aquesta substitució el grup va saber acomodar-se a les circumstàncies. Combinant peces, dels fins ara dos treballs de Racine1 2005 i Racine2 2007 (veure més a sota), van saber oferir 30 i pocs minuts de rock a mig camí de la new wave, pop, punk, sons mod revival i art rock. Per tant del primer disc van caure algunes com: "Grease Monkey", "Heavy Metal Dude" o "Princess Patience Blues"... i del segon; la majoria d'elles, algunes com: "Way" "I'm Freaking Out", "Bobby's Going Electric", "You're A Good Man", "Sister, Oui Ou Non – A Straight Boogaloo", "Essex Dog" o "Bitter Funny"... El grup cada cop pren més consistència, domina millor els temes i se n'aprofita per desmarcar-se de prejudicis i oferir un show més sòlid. Versión en español. Segunda visita de las tres que habrá hecho Racine este 2007 a la Sala Razzmatazz. Crónica del concierto de sábado 28 de julio de 2007. Wendy James, exlíder de Transvision Vamp, volvía esta vez, de nuevo en horario de club, pero en la sala grande del Razzmatazz con una minifalda casi ausente. Damon Minchella, exmimbro del Ocean Colour Scene, no los acompañaba en esta ocasión, pero a pesar de esta sustitución, el grupo supo acomodarse a las circunstancias. Combinando piezas, de los hasta ahora dos trabajos de Racine1 2005 y Racine2 2007 (mirar debajo), supieron ofrecer 30 y pocos minutos de rock a medio camino de la new wave, pop, punk, sonidos mod revival y art rock. Por lo tanto del primer disco cayeron algunas cómo: "Grease Monkey", "Heavy Metal Dude" o "Princess Patience Blues"... y del segundo; la mayoría de ellas, algunas cómo: "Way" "I'm Freaking Out·, ·Bobby's Going Electric", "You're A Good Man", "Sister, Oui Huevo Non – A Straight Bógalo", "Essex Dog" o "Bitter Funny". El grupo cada vez toma más consistencia, domina mejor los temas y lo aprovecha para desmarcarse de prejuicios y ofrecer un show más sólido. Text: Maurici Ribera Setlist + Fotografia: Madam Green. Part informática: Ferran Sarrió // Crònica publicada per: Maurici Ribera // Més informació:
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|