Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 9 de juny de 2015.

Foxygen al Parc Del Fòrum, Barcelona 30/05/2015

	Foxygen al PS15

Aquest any sí. Van suspendre l'actuació al Primavera Sound del 2013 però aquest any no han fallat. I com era d'esperar per la seva trajectòria va ser un dels concerts polèmics del festival. Va ser una presa de pèl?, uns amiguets celebrant una festa d'aniversari amb les tres veïnes del pis de sota fent de coristes? o va ser el millor concert del cap de setmana, amb tots els ingredients que fan que aquesta música que anomenem rock 'n' roll sigui tan atractiva des de fa més de 50 anys? Així va ser: energia, passió, provocació, ganes, actitud, tot el que s'ha d'exigir d'un bon directe va estar present en el concert de Foxygen.

Un Sam France passat de voltes cridava més que cantava totes les cançons per sobre d'uns musics, aquests sí, molt professionals, encapçalats per l'altre mitat de la banda, el Jonathan Rado als teclats. Va ser una hora de concert sense treva. I menció especial a les tres coristes/ballarines, que amb unes coreografies semblants a les que farien unes adolescents imitant els moviments de l'últim vídeo clip de la Miley Cyrus a l'hora del pati a l'institut, aconseguien donar a l'espectacle una energia i una espontaneïtat quasi hipnòtica, que feia que no poguessis apartar la vista d'elles pràcticament en cap moment.

Van tocar tots els seus èxits, encara que alguns bastant emmascarats. El 'San Francisco' va sonar des d'un disc de vinil totalment ratllat mentre s'acomiadaven als vint minuts de concert, fent veure que allò s'havia acabat. Provocació. Fins i tot es van atrevir amb el 'Let It Be' dels Beatles, amb una versió tan esquelètica que poca gent va reconèixer. Més provocació. Va ser un dels grans concerts per el record d'aquest Primavera Sound 2015.

Aquest és el setlist del concert:

We Are the 21st Century Ambassadors of Peace & Magic
On Blue Mountain
Coulda Been My Love
Can't Contextualize My Mind
Freedom II
Hot Summer
San Francisco
Let It Be
Shuggie
Teenage Alien Blues
No Destruction
Everyone Needs Love

// Crònica publicada per: Santi Singla