Cròniques de concerts |
 |
// Crònica publicada el 10 de setembre de 2012.
Crònica dels concerts organitzats per Trilogy Rock. de Frozy per Catalunya
 |
|
| Foto de Frozy per Eddie Mató. |
|
Amb la ingenuïtat de l'antifolk de Moldy Peaches, el so de guitarra característic del segell Flying Nun de Nova Zelanda, el lo-fi de dormitori dels Beat Happening, la imperfecció accidental de les Marine Girls i amb la frescor del bon pop independent britànic de la C86 o de l'era pre-Beatles atterraven a Barcelona el passat dimecres dia 29 d'agost de 2012.
La meitat del col·lectiu va presentar-se a l'aeroport de Barcelona en motiu del seu imminent final de gira europea. Els vaig anar a buscar i vam compartir les primeres impressions durant un llarg vespre que va fer-se realment curt. La Irina Jasnowski i en Nicol Parkinson són encantadors.
El dijous, el dia següent en definitiva, el vam fer servir per descansar i per la preparació totalment DIY de CDs de Frozy per a poder-ne vendre als concerts ja que els "normals" s'havien exhaurit a la resta del tour.
Divendres vam compartir escenari a Luchador Records. Ambient tranquil, totalment desendollats i amb un públic d'aquells de deu; ben en silenci i amb gran respecte pels músics. Frozy van realizar, a títol personal el seu millor concerts dels 3 i jo vaig obrir el vespre a ritme de cares B i C + alguns temes nous. No vaig tocar temes coneguts.
Frozy van mostrar-se tan honestos i sensibles que ens van emocionar a tots amb la seva forma de presentar-se i de mostrar-se en públic. Van anar desgranant peces dels seus treballs discogràfics i amb moments àlgids com "Valentine's Day" "Bug Bite" o la versió quasi final del "Light Green Fellow" de Michael Hurley amb manipulació de cassette inclosa.
Dissabte, ja encetant el setembre, després d'un "showcase" dels propis Frozy al nostre programa de Trilogy Rock, vam anar cap a actuar al Claap de Puig-Reig. Certament va ser una mica estrany tot plegat, però ens van tractar realment de luxe per part de l'organització més que impecable.
Vaig optar per un repertori de temes més accessibles i per a tots els públics. Frozy, tot i anar a per totes se'ls notava cansats i amb certa por de no agradar. Per a aquesta ocasió van optar per combinar guitarres i una d'elles en format elèctric, ja que en Roger Coll; l'organitzador els hi va deixar la seva. Va sonar certament diferent als altres concerts i així, els que els hem anat veient aquests dies, hem pogut veure diferents vessants estilístiques del grup. Van caure versions de "My Heart Will Go On" de la pel·lícula Titànic i un fragment de les Spice Girls.
Diumenge vam revifar ànims amb una actuació a Ca la Samsona amb genial resposta del públic que va apropar-se. Vaig comptar amb col·laboracions de Nicol Parkinson i d'Eddie Mató, el primer membre de Frozy i el segon de Sickbrain. Vaig fer un potpurri de temes de diferents èpoques de The Missing Leech i alguna cançó que no vaig tocar ni divendres, ni dissabte a part de fer la cançó "Tired Hippo" dedicada a aquest music català. També vaig sortir a cantar algunes cançons amb els Frozy de forma improvisada i vam passar-ho realment bé.
Per la seva part Frozy, novament van tornar a estar tan encertats com a la data inicial de Barcelona. Se'ls veia molt còmodes i amb ganes de passar-ho bé. El públic va respondre entusiàsticament i va agradar molt. Van repetir les versions del dia anterior i van interpretar alguna cançó que no havíem sentit abans tot incloent temes de projectes anteriors i una preciosa "I Wish".
// Crònica publicada per: Maurici Ribera
// Més informació:
|
|
 |
Translator |
|
