Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 26 de novembre de 2010.

Drive-by Truckers es guanyen el prestigi a l'escenari de Razzmatazz

	Drive-by Truckers. Foto promocional.

Amb una entrada realment baixa, tenint en compte els protagonistes, es va confirmar perquè Drive-by Truckers s'han guanyat el prestigi sobre els escenaris, lluny de hit singles i ràdio fórmules. El que es va poder presenciar el dimarts, és una genuïna banda de rock amb arrels americanes, com en el seu dia eren uns Lynyrd Skynyrd o els Allman Brothers, sense caure amb plagis, sinó amb una música atemporal i personal, que va des de les bases del country i el rock sureny fins el rock clàssic.

Van encendre Razzmatazz amb "The Fourt Night of Drinking", del seu magnífic últim disc "The Big to Do", amb un so compacte, bàsicament per la compenetració dels tres guitarristes de la formació. Posteriorment va sonar "Where the Devil Don't Stay" un dels seus grans clàssics, d'aquell gran disc anomenat "The Dirty South", els temes d'aquest disc i la seva última obra van marcar bàsicament el setlist. Seguidament van haver altres grans moments amb "This Fucking Job" amb un Cooley esplèndid, una magnífica "Lookout Mountain" i "Marry Me".

Per al final, "Let There Be Rock" que és tot un himne i molt probablement el punt més àlgid del concert, amb un Hood pletòric, una de les grans veus de la passada dècada, pocs vocalistes poden transmetre la emotivitat i passió sobre un escenari. Dos hores de plena intensitat, on el bourbon era igual de protagonista que les guitarres, com els vells temps. Tal com dirien els vells rockers "Long Live Drive-by Truckers", s'ho mereixen.

// Crònica publicada per: David Rius