|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
// Artícle freak del 30 de gener de 2009.Capítol 8 - El segurata que sempre la cagava.
Un bon dia vaig assistir a la segona visita que mai feien The Donnas a Catalunya. Elles venien a presentar "The Donnas Turn 21" 2001. Corrien rumors, certament falsos, que mitja sala Magic se les havia follat en la seva anterior visita. Evidentment si d'una cosa es caracteritzen alguns roquers, siguin d'on siguin, és que molta boca i pocs fets. Realment no són d'aquest tipus de noies i us ho asseguro de primera mà. Vaig atansar-me a la sala garatge i tenia la sort de disposar d'invitació per assistir al seu bolo. Per fi les podria veure, ja que el dia que havien tocat a l'altra sala, jo estava visitant el senyor Roca cada deu minuts; si no recordo malament . Asseguro estar-me cagant en tothom per això. Amb aquestes que m'anava a disposar a entrar quan la Torry Castellano ("Donna C"), és a dir la bateria i que s'escau que és la rossa de la fotografia, va i no la deixaven entrar. Introducció del segurata en qüestió: El subjecte compta un curriculum impressionant - conegut per confondre a la gent i en el seu moment fer fora al cantant dels Green Day de la mateixa desapareguda Garatge, tot confonent-lo amb un noi també de cabells verds i que anava practicant això del stage diving repetidament. Vaig decidir dirigir-me al goril·la i explicar-li qui era i ell va dir-me que aquests de premsa som uns vacil·lons i que sempre estem intentant colar les nòvies i que per allà no passava. Al final la noia del grup va poder trobar, després de buscar i buscar pel bolso, pantalons... el pasi d'artista i encara amb cara de desconfiat la va deixar entrar. Penseu que els meus alumnes de 4t reaccionen més ràpid. Amb aquestes que la broma va durar uns 15 minuts i ella i jo ens vam anar coneixent (arribat a aquest punt els que esperin sexe que deixin de llegir, si us plau, que estem en horari infantil o com als del google se'ls hi doni per aprendre català me'l barraran aviat). Res que em va invitar a fer uns beures i als camerinos amb les altres Donnas que curiosament tenen a meva edat i a més saludar a les excel·lents teloneres, les Sahara Hotnights de Suècia, que venien poc abrigades per la ocasió. Em van fer els petons de rigor i vam presenciar un bon espectacle de punk rock en tota regla i després a fer uns altres beures a un bareto que tot i que podria semblar que ho he somiat perquè no hi sé tornar, juraria que existeix. // Artícle publicat per: Maurici Ribera // Més informació:
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|