BCNmp7 Groove X Girls. Crònica del concert i xerrada al CCCB de Barcelona. 27 de març de 2008.

BCNmp7 Groove X Girls. Crònica del concert i xerrada al CCCB de Barcelona. 27 de març de 2008.

Versió en català.
Primer de tot va haver-hi una taula rodona amb Marta Salicrú (Scanner FM, Go Mag i DJ Bonnie and Clyde), DJ Siamiss, Nona Rubio (La Paloma, B-Pop, Dj Señor Rosa) Judith Llimós (L’Auditori), Arianna Puello (cantant) i moderant Alícia Rodríguez.
Va resultar incloure moments divertits i interessants, però en general va estar basat més en experiències pròpies o d’artistes fora de lloc que del paper de la pròpia dona en la música. En la part històrica es va obviar inexplicablement bandes com Fanny, The Runaways o el punk de finals dels setanta amb les Slits (que curiosament les van punxar després), Kleenex/Liliput o van afegir Las Vulpess al sac de les Riot Girrrls, havent-hi un bon marge d’anys de diferència. El moviment femení dels anys seixanta va tractar-se sobretot dins de la vessant soul, no es va parlar d’Àsia (pioners, per estrany que sembli en la incorporació de les dones fent rock,…). Menció especial al jazz que encara es va tractar bastant bé.
Va ser curiós no escoltar noms com: Björk, Patti Smith i altres de similars. No demanàvem que amb el poc temps, s’aprofundís molt, però caldria haver exposat més coses i no fer un pas dels 60s als 90s com si res.
Jarboe a continuació va sortir a demostrar com a la seva ja certa edat es manté ben trempada i capaç d’oferir un bon recital amb bona veu, caràcter i varietat.
Acompanyada de Niccolo Stefan a la guitarra de 12 cordes, que no va poder acabar de sonar bé n tota l’actuació. cordes trencades, desafinació repetida i moments de disgust per part del músic que van robar cert protagonisme a Jarboe.
La exmembre de The Swans va combinar per tant peces pròpies amb alguna intercalada de la seva anterior banda i un tema a mitges que té amb Phil Anselmo, cantant de Pantera i una magnífica i esfereïdora versió de Nick Drake.
Un concert en tot moment intimista, acústic però amb una vibració , sobretot la peça a capella, molt especial i particular.
Ens va passar l’actuació de forma molt ràpida i va deixar-nos amb ganes de més, ja que no va ser massa llarga.

Versión en español
BCNmp7 Groove X Girls. Crónica del concierto y charla al CCCB de Barcelona. 27 de marzo de 2008. Primero de todo hubo una mesa redonda con Marta Salicrú (Scanner FM, Go Mag y DJ Bonnie and Clyde), DJ Siamiss, Nona Rubio (Paloma, B-Pop, Dj Señor Rosa) Judith Llimós (L’Auditori), Arianna Puello (cantante) y moderando Alícia Rodríguez. Resultó incluir momentos divertidos e interesantes, pero en general estuvo basado más en experiencias propias o de artistas fuera de lugar del papel de la propia mujer en la música.
En la parte histórica se obvió inexplicablemente bandas como Fanny, The Runaways o el punk de finales de los setenta con las Slits (que curiosamente las pincharon luego), Kleenex/Liliput o añadieron Las Vulpess al saco de las Riot Girrrls, habiendo un buen margen de años de diferencia. El movimiento femenino de los años sesenta se trató sobre todo dentro de la vertiente soul, no se habló de Asia (pioneros, por extraño que parezca, en la incorporación de las mujeres haciendo rock,…). Mención especial al jazz que todavía se trató bastante bien.
Fue curioso no escuchar nombres cómo: Björk, Patti Smith y otras artistas similares. No pedíamos que con el poco tiempo, se profundizara mucho, pero haría falta haber expuesto más cosas y no hacer un paso de los 60s a los 90s como si nada.
Jarboe a continuación salió a demostrar como, con su ya cierta edad, se mantiene bien campechana y capaz de ofrecer un buen recital con buena voz, carácter y variedad. Acompañada de Niccolo Stefan a la guitarra de 12 cuerdas, que no pudo acabar de hacer sonar bien en toda la actuación. Cuerdas rotas, desafinación repetida y momentos de disgusto por parte del músico que robaron cierto protagonismo a Jarboe.
La exmiembro de The Swans combinó piezas propias con alguna intercalada de su anterior banda y un tema a medias que tiene con Phil Anselmo, cantante de Pantera y una magnífica y sorprendente versión de Nick Drake. Un concierto en todo momento intimista, acústico pero con una vibración, sobre todo la pieza a capella, muy especial y particular.
Nos pasó la actuación de forma muy rápida y nos dejó con ganas de más, ya que no fue demasiado larga.

Text: Maurici Ribera
Fotografia: Madam Green.
Part informàtica: Ferran Sarrió
Disseny Web: David Vidal

Pàgina web amb més informació: http://www.thelivingjarboe.com