|
Ha valgut la pena esperar. Crònica de The Sonics a The Forum, Londres. 21 de març de 2008.
Versió en català.
Com avança el títol, la primera data europea de The Sonics ha tardat molt a arribar, però fans vinguts de tot el continent van abarrotat la primera cita de les dues celebrades aquell cap de setmana a The Forum. Evidentment feia dies que hi havia un sold out absolut. El grup formava part del cartell del festival Le Beat Bespoke, festival que any rera any aposta per propostes que ningú espera i alegren la vida a més d’un.
Els Sonics tenen suficients èxits propis i versions molt autotunejades com per fer tornar l’audiència ben boja. Sota crits d’aquells, més propis de concert de Alejandro Sanz o Backstreet Boys, van sortir els de Tacoma, Estats Units.
Rob Lind, saxofonista del grup, no parava d’agrair el que els hi estava passant al públic assistent, la rebuda, el caliu i remarcar “com els hi agradava Londres”.
Des de l’inici amb “He’s Waiting” a “Boss Hoss” hi ha una cursa perquè els homes de blanc i gris rutllin al 100%.
En plena forma, menys el baixista que no atinava massa amb l’instrument, els coros i alhora de cantar “Cinderella”.
La recta final va ser realment impressionant amb un Psycho igual de potent i amb el so de guitarra trash dels 60’s i finalment amb “Louie Louie” de Richard Berry i “The Witch” dins del temps de bisos.
Hi ha ganes de veure’ls al Primavera Sound i segur que estaran més ben rodats i serà una actuació encara millor.
Van obrir la nit, els anglesos The Good Time Charlies, fent un concert molt justet que no va acabar d’arrancar fins que un dels músics, en concret el guitarrista va prendre el timó de l’actuació.
Seguidament, abans dels Sonics, una bona banda austríaca va sortir a l’escenari. Estem parlant del Jaybirds, que fent honor a tribut a Yardbirds, però amb temes propis; van descarregar un show de r&b de la vella escola.
Versión en español.
¿Cómo sacar fruto de esperar? Crónica de The Sonics a The Forum, Londres. 21 de marzo de 2008.
Como avanza el título, la primera fecha europea de The Sonios, ha tardado mucho en llegar, pero fans llegados de todo el continente abarrotaron la primera cita de las dos celebradas aquel fin de semana a The Forum. Evidentemente hacía días que había un sold out absoluto. El grupo formaba parte del cartel del festival Le Beat Bespoke, festival que año tras año apuesta por propuestas que nadie espera y alegran la vida a más de uno. Los Sonics tienen suficientes éxitos propios y versiones muy autotuneadas como por hacer volver loca a toda la audiencia. Bajo gritos de aquellos, más propios de concierto de Alejandro Sanz o Backstreet Boys, salieron los de Tacoma, Estados Unidos.
Rob Lind, saxofonista del grupo, no paraba de agradecer lo que les estaba pasando al público asistente, el recibimiento, y remarcaba constantemente “cómo les llegaba a gustar Londres”.
Desde el inicio con “He’s Waiting” a Boss “Hoss” hay una competición porque los hombres de blanco y gris funcionen al 100%. En plena forma, menos el bajista que no atinaba demasiado con el instrumento, los coros y sobretodo al cantar “Cinderella”.
La recta final fue realmente impresionante con un Psycho igual de potente y con el sonido de guitarra trash de los 60’s y finalmente con “Louie Louie” de Richard Berry y “The Witch” dentro de horario de bisos. Hay ganas de ver su paso por el Primavera Sound; seguro que estarán más rodados y será una actuación todavía mejor.
Abrieron la noche, los ingleses The Good Time Charlies, haciendo un concierto muy justito que no acabó de arrancar hasta que uno de los músicos, en concreto el guitarrista tomó el timón de la actuación.
Seguidamente, antes de los Sonics, una buena banda austriaca salió al escenario. Estamos hablando de los Jaybirds, que haciendo honor a tributo a Yardbirds, pero con temas propios; descargaron un show de r&b de la vieja escuela.
Text: Maurici Ribera
Fotografia: Maurici Ribera
Fotografiada: The Sonics
Part informàtica: Ferran Sarrió
Disseny Web: David Vidal
Pàgina web amb més informació: http://www.myspace.com/sonicsthe
|