Hi ha vida després de Van Pelt i The Lapse. Crònica de Chris Leo (Vague Angels) Casal Jove de l’Eixample. 06-10-2007.

Versió en català.
Només 35 minuts però de resultat magnífic els que Chris Leo va oferir acompanyat d’uns Vague Angels, aquest cop a mig camí de Catalunya i Pamplona.
Ha anat deixant l’emo de banda i es perfila com un músic de folk punk amb aires experimentals i arties, que sovint sembla un xic britànic, influències de Mark E. Smith i que manté l’esperit de l’indie rock/pop.
Després en plena sauna i unes 250 persones suant de valent Nueva Vulcano va presentar un nou EP i va recuperar els seus ja clàssics molt corejats pel públic, bàsicament present allà per ells.
Sembla ser, segons ens va comentar el propi Chris Leo, que l’endemà a l’Heliogàbal el show és/serà/va ser acústic.



Versión en español.
Hi ha vida després de Van Pelt i The Lapse. Crònica de Chris Leo (Vague Angels) Casal Jove de l’Eixample. 06-10-2007.

Sólo unos 35 minutos pero de resultado magnífico los que Chris Leo ofreció acompañado de unos Vague Angels, esta vez a medio camino de Catalunya y Pamplona.
Ha ido dejando el emo de lado y se perfila cómo un músico de folk punk con aires experimentales y arties, que a veces suena algo abritanizado, influencias de Mark E. Smith y que mantiene el espíritu del indie rock/pop.
Después en plena sauna y unas 250 persones sudando, Nueva Vulcano presentaron un nuevo EP y recuperaron sus “clásicos” muy coreados por el público, básicamente presente allá por ellos.
Parece ser, según comentó el propio Chris Leo, que el día siguiente al Heliogàbal, el show es/será/fue acústico.

Text i fotografia: Maurici Ribera
Part informàtica: Ferran Sarrió

Pàgina web amb més informació: http://www.myspace.com/vagueangels