|
Ahir si que va trobar el seu Mojo. Dels millors concerts que mai hem vist a Manresa. Crònica de Sharrie Williams & The Wiseguys a La Maduixa de Manresa. 12/06/2007.
Versió en català.
Manresa va rebre a la cantant de Michigan, Sharrie Williams, que va oferir un concert que quasi podríem catalogar de sorpresa; ja que s’anunciava a finals de la setmana passada i no estava previst amb antelació.
Cantava “I've got to find me a mojo”; probablement una de les millors peces de la nit on veu, piano, guitarra i djembe anaven a un ritme frenètic i on van saber captar millor el públic nombrós i captivat des de la primera peça.
La seva actuació va ser d’aquelles que es podrien catalogar d’impressionants i rarament vistes als escenaris manresans.
Durant quasi hora mitja van anar alternant blues, rock, gospel i soul amb una màgia que va anar brillant durant la totalitat de l’espectacle. Combinant temes clàssics del grup, amb altres del força recent “Hard Driving Woman” i finalment algun que apareixerà en un nou disc que estan enllestint.
Una veu prodigiosa a mig camí de Shemekia Copeland i la tieta Aretha, un pianista de l’estil de Jerry Lee Lewis, un guitarrista que sabia més acords que persones hi havia a la sala i no es despentinava per a fer els genials solos amb que ens delectava de tant en tant i un divertit músic de percusió/djembe.
Aquests concerts són actuacions prèvies al 15è Festival de Blues, Jazz i Gospel de Roses de mitjans de juliol.
En directe va donar gràcies a Madma, els promotors manresans, per haver-la descobert a Cognac i haver-la portat a Espanya, als entrevistadors de la Televisió per les preguntes de defineix el blues, el gospel... Finalment també a un servidor per la pregunta relacionada amb la presencia oculta de soul en la seva música.
Escolteu, anant a l’apartat de descàrregues, l’entrevista mantinguda amb Sharrie Williams i amb el pianista que l’acompanya Pietro Taucher.
Versión en español.
Ayer si que encontró su Mojo. De los mejores conciertos que nunca hemos visto en Manresa. Crónica de Sharrie Williams & The Wiseguys a La Maduixa de Manresa. 12/06/2007.
Manresa recibió a la cantante de Michigan, Sharrie Williams, que ofreció un concierto que casi podríamos catalogar de sorpresa; puesto que se anunció a finales de la semana pasada y no estaba previsto con antelación. Cantaba “I’ve Got To Find Me A Mojo”; probablemente una de las mejores piezas de la noche dónde voz, piano, guitarra y djembe iban a un ritmo frenético y dónde supieron captar mejor el público numeroso y cautivado desde la primera pieza.
Su actuación fue de aquellas que se podrían catalogar de impresionantes y raramente vistas a los escenarios manresanos.
Durante casi hora media fueron alternando blues, rock, gospel y soul con una magia que fue brillante durante la totalidad del espectáculo. Combinando temas clásicos del grupo, con otros del bastante reciente “Hard Driving Woman” y finalmente alguno que aparecerá en un nuevo disco que están terminando.
Una voz prodigiosa a medio camino de Shemekia Copeland y la tita Aretha, un pianista del estilo de Jerry Lee Lewis, un guitarrista que sabía más acordes que personas había a la sala y no se despeinaba para hacer los geniales solos con que nos deleitaba de vez en cuando y un divertido músico de percusión/djembe.
Estos conciertos son actuaciones previas al 15è Festival de Blues, Jazz y Gospel de Roses de mediados de julio. En directo dio gracias a Madma, los promotores manresanos, por haberla descubierto a Cognac y haberla traído a España, a los entrevistadores de la Televisión por las preguntas de define el blues, el gospel... Finalmente también a un servidor por la pregunta relacionada con la presencia oculta de soul en su música.
Podéis escuchar, yendo al apartado de descargas, la entrevista mantenida con Sharrie Williams y con el pianista que le acompaña Pietro Taucher.
Text, fotografia i entrevista – Maurici Ribera
Part informàtica – Ferran Sarrió
Pàgina web amb més informació: http://www.sharriewilliams.com/
|