Trilogy Rock

Cercador:

Trilogyrock, dissabtes de 15:00 a 18:00 ------ Afegir concert a l'agenda ------ Myspace de Trilogy Rock ------ Repopblica
The content of this website is in Catalan. Do you want to translate it to your language?  

Cròniques de concerts


// Crònica publicada el 14 d'abril de 2008.


Final de gira apoteòsic i amb perspectiva més bucòlica. Gira per Londres de The Missing Leech part 5 de 5. Crònica del concert a The Star, Londres. 19 de març de 2008.


Foto d'arxiu
Foto d'arxiu

Versió en català.
La darrera cita anglesa de The Missing Leech, sobrenom que adopta Maurici Ribera per a fer música, tenia lloc en un pub en format de Open Mic. (veure part 1)
Els Open Mic, per a aquells que no ho sàpiguen, poden ser de molts tipus i sense desprestigiar altres formes de treballar, la que us relataré és la millor per als músics i locals. M'explico doncs: eaRMusic és una companyia anglesa que es dedica a gestionar tres locals de Londres i rodalies on els músics es posen en contacte amb ells si els hi interessa tocar al seu local varis temes. Ells avaluen la música i si creuen que passes la prova inicial et posen en llista i toques, si no és així i encara tens ganes de tocar; t'apropes al concert i dius que si hi ha espai t'incloguin ni que sigui en horari dolent (inici o final, ja se sap). Amb això hi ha una qualitat mínima assegurada, en format de filtre.
Curiosament eaRMusic també gestiona com a segell a grups com ara: Fiction Plane, banda del fill de Sting, Joe Sumner.
Vaig poder actuar en horari prime time, genial perquè el públic estava encara fresc i era receptiu a la proposta de folk punk i antifolk presentada. Al haver-hi 12 persones al cartell, va implicar que tothom disposes de tres peces a interpretar.
El caliu que s'aconsegueix en aquest tipus d'esdeveniments no me l'hauria imaginat mai que fos tan acollidor. En general la gent no va d'estrella i es concentra a fer-ho el millor possible i si de pas coneix a gent maca i agradable o presència algun grup bo doncs millor que millor. El curiós es que aquí trobem sovint gent amb varis discos que en casos ho fan per obtenir més rodatge o per a preparar-se per a bolos majors.
Les premisses bàsiques era que tot ha de ser acústic per anar bé i respectar el torn i la quantitat de peces. Tot des d'un punt de vista molt professional, respectuós i amb un so de perles.
En concret The Star té un aire més bucòlic i "de poble" que la resta de concerts, ja que es troba a "Tufnell Park", barri situat direcció a les afores, zona Nord de Londres i on fins hi tot no sembla que estàs dins de la gran ciutat.
Propostes:
1.Bethan – Acompanyada d'un guitarrista, un dels dos enginyers de so de la nit i qui en concret em faria la meva sonorització. Veu angelical i magnífica per acompanyar el folk psicodèlic de cadència gal·lesa. Tenint en compte que cantava precisament, en gal·lès revestia les peces a l'estil de la vessant més pròxima als anys seixanta.
2.21st – Duet masculí que feia la seva tercera actuació sota aquest nom. Els hi falta acabar-se de trobar i aconseguir un repertori més original.
3.Matt – El grunge i la pel·lícula Singles han calat molt fort amb el jove londinenc.
4.Paper Round Kid –Una de les sorpreses de la nit. Un folk psicodèlic d'alt calibrada i amb una qualitat innegable. Molt experimentat tant a la veu com a la guitarra. Una lliçó de destresa i de bellesa exquisida.
5.Spourt – Un irlandès una mica desagradable amb la resta de companys de Open Mic. Va estar correcte, però va fer-nos pagar el concert acceptable rient-se de la resta d'actuacions de la nit. So de folk dels 70s en la ona Cat Stevens.
6.The Missing Leech – Trencada de corda als 20 segons d'actuació i en Ben, un altre dels músics i amic de Myspace, em va deixar la seva per a l'ocasió. També de les millors que he fet fins al moment.
Final apoteòsic on tothom va començar a cridar i aplaudir embogit, mentre m'esperaven amb unes plates de menjar boníssim que havia sobrat de la boda que s'acabava de celebrar a la planta de baix. Quins pinxos de sípia!!!
7.Bart/Josie Jo – Un grup en format reduït. Només estaven tres dels membres de la formació, però el que van oferir està entre un dels millors que he vist aquest any. Els Wilco o Beirut anglesos? Aquests dos músics acompanyats de Lucy a la trompeta. Molt rodatge i una posta en escena consistent.
8.Dave – Una actitud una mica passota i amb poques ganes d'estar allà. Pop acústic dels 90s.
9.Eddy J. – Els nervis se'l van menjar. Va estar força correcte. Pop rock.
10.das Ben – Des de Nova Zelanda i actualment londinenc, Ben va oferir dues peces d'antifolk; una més pròpiament del gènere i l'altre més roquera. Actuació diferent i salvatge.
11.Baxter Stone – Una magnífica aportació a la nit. El mestre australià va demostrar ser un dels grans del folk actual. Amb un rodatge rarament vist i unes peces realment precioses i amb un resultat molt apreciat.
12.Owen – Conegut com "The Butcher" (carnisser). Va dedicar-se a fer precisament honor al seu nom. A donar cops a la guitarra i cridar mentre feia quintes i emulava un so a trash metal acústic i una mica grunge. Ull morat i ganes de birrejar a la "beer zone".
Lucy va fer els honors com a genial mestressa de cerimònies, fent-nos riure i alegrant la nit amb la seva simpatia.




Versión en español
Final de gira apoteósico y con perspectiva más bucólica. Gira por Londres de The Missing Leech parte 5 de 5. Crónica del concierto a The Star, Londres. 19 de marzo de 2008.
La primera cita inglesa de The Missing Leech, apodo que adopta Maurici Ribera para hacer música, tenía lugar en un pub en formato de Open Mic.
Los Open Mic, para aquellos que no lo sepan, pueden ser de muchos tipos y sin desprestigiar otras formas de trabajar la que os contaré es la mejor para los músicos y locales. Me explico pues: eaRMusic compañía inglesa que se dedica a gestionar tres locales de Londres y cercanías donde los músicos se ponen en contacto con ellos para poder tocar en su local varios temas, ellos evalúan la música y si creen que pasas la prueba inicial te ponen en lista y tocas, si no es así y todavía tienes ganas de tocar; te acercas al concierto y dices que si hay espacio te incluyan en el cartel ni que sea en horario malo (inicio o final, ya se sabe).
Pude actuar en horario prime time, genial; ya que el público estaba todavía fresco y era receptivo a la propuesta de folk punk y antifolk presentada. Al haber 13 personas en el cartel, implicó que todo el mundo disponía de tres piezas a interpretar.
El ambiente que se consigue en este tipo de acontecimientos no me lo habría imaginado nunca que fuera tan acogedor. En general la gente no va de estrella y se concentra en hacerlo lo mejor posible y si de paso conocer a gente maja y agradable; y encima si se puede presenciar algún grupo bueno pues mejor que mejor. Lo curioso es que aquí, encontramos a menudo gente, con varios discos que en algunos casos lo hacen para obtener más rodaje o para prepararse para bolos mayores. Las premisas básicas eran que todo debe ser acústico para ir bien y respetar el turno y la cantidad de piezas. Todo des de un punto de vista muy profesional, respetuoso y con un sonido de perlas.
Curiosamente eaRMusic también gestiona como sello a grupos como: Fiction Plane, banda del hijo de Sting, Joe Sumner.
En concreto The Star tiene un aire más bucólico y de "pueblo" que el resto de conciertos, puesto que se encuentra "A Tufnell Park", barrio situado dirección a las afueras, zona norte de Londres y dónde ni siquiera parece que estás dentro de la gran ciudad.
Propuestas:
1.Bethan – Acompañada de un guitarrista, uno de los dos ingenieros de sonido de la noche y quien en concreto me haría mi sonorización. Voz angelical y magnífica para acompañar el folk psicodélico de cadencia galesa. Teniendo en cuenta que cantaba precisamente, en galés, revestía los paisajes al estilo de la vertiente más próxima a los años sesenta.
2.21st – Dúo masculino que hacía su tercera actuación bajo este nombre. Les falta acabarse de encontrar y conseguir un repertorio más original.
3.Matt – El grunge y la película Singles han calado muy fuerte con el joven londinense. 4. Papel Round Kid –Una de las sorpresas de la noche. Un folk psicodélico de alto calibre y con una calidad innegable. Muy experimentado tanto a la voz como la guitarra. Una lección de destreza y de belleza exquisita.
5.Spourt – Un irlandés algo desagradable con el resto de compañeros de Open Mic. Estuvo correcto, pero nos hizo pagar el concierto aceptable riéndose de las otras actuaciones de la noche. Todo esto en clave de folk de los 70s en la ola Cat Stevens.
6. The Missing Leech – Cuerda rota a los 20 segundos de concierto y Ben, otro de los músicos y amigo de Myspace, me dejó la suya para la ocasión. También de los mejores que he hecho hasta el momento. Final apoteósico donde todo el mundo empezó a gritar y aplaudir enloquecido, mientras me esperaban con unas platas de comida buenísima que había sobrado de la boda que se acababa de celebrar en la planta de abajo.
¡Qué pinchos de sepia más ricos!!!
6.Bart/Josie Jo – Un grupo en formato reducido. Sólo estaban tres de los miembros de la formación, pero el que ofrecieron está entre uno de los mejores que he visto este año. Los Wilco o Beirut ingleses? Estos dos músicos acompañados de Lucy a la trompeta. Mucho rodaje y una posta en escena consistente.
8.Dave – Una actitud algo pasota y con pocas ganas de estar allá. Pop acústico de los 90s .
9.Eddy J. – Los nervios se lo comieron. Estuvo bastante correcto. Pop rock.
10.das Ben – Desde Nueva Zelanda y actualmente londinense, Ben ofreció dos piezas de antifolk; una más propiamente del género y la otro más roquera. Actuación diferente y salvaje.
11.Baxter Stone – Una magnífica aportación por la noche. El maestro australiano demostró ser uno de los grandes del folk actual. Con un rodaje raramente visto y unas piezas preciosas y con un resultado muy apreciado.
12.Owen – Conocido como "The Butcher" (carnicero). Se dedicó a hacer precisamente honor a su nombre. A mamporrear a la guitarra y gritar mientras hacía quintas y emulaba un sonido a trash metal acústico y algo grunge. Ojo morado y ganas de birrear a la "beer zone que organizó".
Lucy hizo los honores como genial ama de ceremonias, toque de gracia y alegrando la noche con su simpatía.


Text: Maurici Ribera
Fotografia: das Ben
Part informàtica: Ferran Sarrió
Disseny Web: David Vidal


// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 
 

// Més informació:


Web amb més informació: http://www.myspace.com/themissingleech
 

   Translator

Translate to:
 

   Arxiu

Pearl Jam - Palau Sant Jordi (10/07/18)
// 13 Juliol 2018
Guns 'n' Roses - Estadi Olímpic BCN (01/07/18)
// 2 Juliol 2018
Bogan i The Meetup a la Sala Meteoro
// 12 Febrer 2018
Thalia Zedek i Damon & Naomi a la Sala BeGood
// 12 Febrer 2018
Crònica de l'Azkena Rock 2015
// 2 Juliol 2015
Veure totes
Cròniques RSS
RSS Trilogy Rock Sindicació dels continguts.
------
© Trilogy Rock 2006-2019 Notícies // Agenda concerts // Cròniques // Podcast // El programa // Playlist // Links // Contactar Disseny web: Space Bits