|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
// Crònica publicada el 31 de març de 2008.Mite o impostora?. Crònica de Jane Birkin a l'Auditori de Girona del passat 19 de febrer de 2008.
Amb aquestes paraules de "mite o impostora?" acomiadava, una assistenta d'uns 80 anys, la més que correcte actuació de Jane Birkin a l'auditori de Girona. Hi va haver opinions de tot, respecte al pas de la anglesa afrancesada, per la Sala Simfònica. Jane Birkin s'esmerava tant a caure simpàtica i a donar gràcies que costava fer recompte a finals del concert; però tot i que no va lluir ni en quant a veu ni acompanyament, però va saber disposar de bells i entranyables moments tant sobre com fora de l'escenari; fent-se una passejada entre el públic o combatent en format de duel de veus amb el tècnic de so. Combinació de peces i versions aparegudes a "Fictions" i "Rendez-vous" a part d'homenatges al seu primer marit el mític compositor de James Bond; John Barry i sobretot al seu segon el malaurat Serge Gainsbourg amb: "Di Doo Dah" , referències a "Je T'aime", "Ex Fan des Sixties" o un dels millors moments de la nit "Ballade de Jonnhy Jane". Altre material que va caure de: The Divine Comedy "Home", temes de Beth Gibbons "C'est Comme Ça" de Zazie, "Alice" de Tom Waits, Beth Gibbons, "Strange Melody" o "O Leaozinho" de Caetano Veloso entre d'altres... En definitiva va valdre la pena desplaçar-se a contrades gironines i haver de mullar-se i fins i tot perdres i anar a par a un parc natural, perquè el resultat va ser decent. Versión en español. Mito o impostora?. Crónica de Jane Birkin al Auditorio de Girona del pasado 19 de Febrero de 2008. Con estas palabras de "mito o impostora?" despedía, una asistenta de unos 80 años, la más que correcta actuación de Jane Birkin al auditorio de Girona. Hubo opiniones de todo, respeto al paso de la inglesa afrancesada, por la Sala Simfònica. Jane Birkin se esmeraba tanto como podía para caer simpática y a dar gracias que costaba hacer recuento, a finales del concierto, de los nombrados. No lució ni en cuanto a voz ni acompañamiento, pero supo disponer de bellos y entrañables momentos tanto sobre como fuera del escenario; dándose un paseo entre el público o combatiendo en formato de duelo de voces con el técnico de sonido. Combinación de piezas y versiones aparecidas a "Fictions" y "Rendez-vous" aparte de homenajear a su primer marido el mítico compositor de James Bond; John Barry y sobre todo a su segundo, Serge Gainsbourg con: "Di Doo Dah" , referencias a Je "T'aime", "Ex Fan des Sixties" o uno de los mejores momentos de la noche "Ballade de Jonnhy Jane". Otro material que cayó de: The Divine Comedy "Home", temas de Beth Gibbons "C'est Comme Ça" de Zazie, "Alice" de Tom Waits, Beth Gibbons, "Strange Melody" o " O Leaozinho" de Caetano Veloso entre otras... En definitiva valió la pena desplazarse a comarcas gerundenses y mojarse e incluso perderse e ir a par a un parque natural, porque el resultado fue más que decente. Text: Maurici Ribera Fotografia: Fotos d'arxiu de l'artista *No es va permetre fer fotografies a cap mitjà de comunicació. Part informàtica: Ferran Sarrió Disseny Web: David Vidal // Crònica publicada per: Maurici Ribera // Més informació:
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
