Trilogy Rock

Cercador:

Trilogyrock, dissabtes de 15:00 a 18:00 ------ Afegir concert a l'agenda ------ Myspace de Trilogy Rock ------ Repopblica

Cròniques de concerts


// Crònica publicada el 18 de juny de 2007.


"No som humans, som Devo". Crònica II, dissabte nit, 16 de Juny de 2007.


Foto d'arxiu
Foto d'arxiu

Versió en català.
Amb poc públic esperàvem l'actuació de Devo i gaudíem de la bastant interessant sessió com a DJ de Angel Molina. Amb temes que sovintejaven ambients sinistres però sempre guardant la compostura i rerafons comercial.

Devo va sortir a fer tots els clàssics: "Mongoloid" 1978 , "Are We Not Men?..." 1978 "Freedom of Choice" 1980, "Girl U Want" 1980, "Whip It" 1980, "Peek-A-Boo" 1982, "That's Good" 1982,...
D'entre el repertori van incloure les magnifiques versions de: "I Can't Get No Satisfaction" dels Rolling Stones i "Secret Agent Man" de P.F. Sloan i posteriorment popularitzada per Johnny Rivers entre mils d'altres.
Combinant el seu vestits granota amb el de joves esportistes van repassar, com veieu, les joies de la corona durant una hora. Probablement aquest va ser l'únic punt negatiu, el fet de només poder gaudir durant 60 minuts, 63 si comptem el vídeo previ de presentació de la música dels de Akron. .
L'actuació va portar-nos, en plena forma i amb gran moviment per l'escenari, a Devo després de 35 anys de carrera, per segon cop a Espanya i per primer a Catalunya. Són d'aquells grups que et cauen bé perquè saps que no tornen pels diners o si més no, no es tracta del seu motiu principal.
Una part més marcada per sintetitzadors, teclats i temes més vuitanters i una altra més roquera i punk amb estripada de vestits granota inclosa i que va quedar de forma natural. La New Wave va anar de nexe entre cançó i cançó i deu ni doret del bon pont que va establir entre ambdues seccions de concert.
Potser no són moderniquis, però venen de gust de veure i presenten una proposta amb cara i ulls i tenen empenta suficient per a donar-nos encara algunes alegries.

Mogwai van enrederir la seva actuació o això sembla ser i els assistents al concert de Devo vam poder gaudir de quasi una hora de música.
Han perdut força en favor a ambientació i sonoritats més variades.
Sembla ser que van obrir amb "BMX" tot i que nosaltres vam arribar a la tercera peça quan començava "I Know"
Curiosament al final del tema "2 rights" els post roquers escocesos van deixar anar varis "Are We Not Men? We Are Devo".
Érem conscients de que no acabarien amb la magnífica "My Father My King", pero tot i així "We're No Here" va suposar un bon final d'actuació.
"Travel" i "ex-Cobwoy" van estar entre el millor d'un concert un xic irregular si tenim en compte el que són capaços de fer. Els hem pogut veure molts cops i afirmaríem que si ens posem a comparar, aquesta vegada, no van estar tan inspirats. Van buscar l'experimentació i la raresa del setlist per sobre del terrorisme sonor a que ens tenen habituats.

Fangoria van estar millor del previst. Alaska continua en plena forma. Chumba chumba petardil però amb una cara roquera, la segona i vestit de negre i una altra de blanc més pròpiament technopopera.
La versió quasi heavy de "Quiero ser Santa" de Parálisis Permanente y que ja versionava com a Alaska Y Dinarama, va ser el punt divertit de la nit. Van fer el seu petit i particular tribut al glam fent fragments de "School's Out" d'Alice Cooper, "Rock ‘n' Roll Part 2" de Gary Glitter ...
Temes del nou disc amb els ja clàssic, fent un repertori on ni que no coneixíem gaire a Fangoria suposava que poguéssim assegurar haver escoltat en mínim vàries ocasions la seva música.

No us podem fer crònica de La Mala Rodríguez ja que només vam veure-la començar i fer un tema amb Raimundo Amador a l'escenari, ja que col·labora al seu darrer disc.





Versión en español.
"No somos humanos, somos Devo". Crónica II, sábado noche, 16 de Junio de 2007.

Con poco público esperábamos la actuación de Devo y disfrutábamos de la bastante interesante sesión como DJ de Angel Molina. Temas de ambientes siniestros pero siempre guardando la compostura y trasfondo comercial.

Devo salió a hacer todos los clásicos: "Mongoloid" 1978 , "Are We Not Men?..." 1978 "Freedom of Choice" 1980 ", Girl U Want" 1980 ", Whip It" 1980 ", Peek-A-Boo" 1982 ", That's Good" 1982,... De entre el repertorio incluyeron las magnificas versiones de: "I Can't Get No Satisfaction" de los Rolling Stones y "Secret Agent Man" de P.F. Sloan y posteriormente popularizada por Johnny Rivers entre miles de otros. Combinando su vestidos rana con el de jóvenes deportistas, repasaron como veis, las joyas de la corona durante una hora. Probablemente este fue el único punto negativo, el hecho de sólo poder disfrutar durante 60 minutos, 63 si contamos el vídeo previo de presentación; de la música de los de Akron. La actuación nos trajo, en plena forma y con gran movimiento por el escenario, a Devo tras 35 años de carrera, por segunda vez a España y por primera en Catalunya.
Son de aquellos grupos que te caen bien porque sabes que no vuelven por el dinero o cuando menos, no se trata de su motivo principal. Una parte más marcada por sintetizadores, teclados y temas más ochenteros y otra más roquera y punk con desgarrada de vestidos rana incluida y que quedó de forma natural. La New Wave fue de nexo entre canción y canción siendo un buen puente que estableció entre ambas secciones de concierto.
Quizás no son moderniquis, pero vienen de gusto de ver y presentan una propuesta con cara y ojos y tienen empujón suficiente para darnos todavía algunas alegrías.

Mogwai empezaron tarde su actuación o eso parece ser y los asistentes al concierto de Devo pudimos disfrutar de casi una hora de música.
Han perdido fuerza en favor a ambientación y sonoridades más variadas. Parece ser que abrieron con "BMX" aunque cuando nosotros llegamos a la tercera pieza cuando empezaba "I Know" Curiosamente al final del tema "2 rights" los post roqueros escoceses dejaron ir varios "Are We Not Men? We Are Devo" con la voz. Éramos conscientes de que no acabarían con la magnífica "My Father My King", pero aún así "We're No Here" supuso un buen final de actuación.
"Travel" y "Ex-Cobwoy" estuvieron entre lo mejor de un concierto un poco irregular si tenemos en cuenta de lo que son capaces de hacer. Los hemos podido ver en muchas ocasiones y afirmaríamos que si nos ponemos a comparar, esta vez, no estuvieron tan inspirados. Buscaron la experimentación y la rareza del setlist por encima del terrorismo sonoro a que nos tienen habituados.

Fangoria estuvieron mejor de lo previsto. Alaska continúa en buena forma. Chumba chumba petardil pero con una cara roquera, la segunda y vestido de negro y otra de blanco más propiamente technopopera. La versión casi heavy de "Quiero ser Santa" de Parálisis Permanente y que ya versionaba como Alaska Y Dinarama, fue el punto divertido de la noche. Hicieron su pequeño y particular tributo al glam haciendo fragmentos de "School's Out" de Alice Cooper, "Rock ‘n' Roll Part 2" de Gary Glitter ...
Temas del nuevo disco con los ya clásico, haciendo un repertorio dónde ni que no conocíamos demasiado a Fangoria suponía que pudiéramos asegurar haber escuchado en mínimo varias ocasiones su música.

No os podemos hacer crónica de La Mala Rodríguez puesto que sólo vamos verla empezar y hacer un tema con Raimundo Amador a l'escenario, puesto que colabora en su último disco.

Text - Maurici Ribera
Fotografia - Madam Green.
Part informàtica - Ferran Sarrió

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 
 

// Més informació:


Web amb més informació: http://www.sonar.es
 

   Translator

Translate to:
 

   Arxiu

Pearl Jam - Palau Sant Jordi (10/07/18)
// 13 Juliol 2018
Guns 'n' Roses - Estadi Olímpic BCN (01/07/18)
// 2 Juliol 2018
Bogan i The Meetup a la Sala Meteoro
// 12 Febrer 2018
Thalia Zedek i Damon & Naomi a la Sala BeGood
// 12 Febrer 2018
Crònica de l'Azkena Rock 2015
// 2 Juliol 2015
Veure totes
Cròniques RSS
RSS Trilogy Rock Sindicació dels continguts.
------
© Trilogy Rock 2006-2019 Notícies // Agenda concerts // Cròniques // Podcast // El programa // Playlist // Links // Contactar Disseny web: Space Bits