Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 29 d'abril de 2007.

Rememorant Nuggets des de l'actualitat. Crònica de l'entrevista i del concert de The Draytones. També comentari dels teloners, The Metros.

	Foto d'arxiu

Versió en català.
Ambdues bandes han fitxat per 1965 Recordings de James Endeacott, descobridor de The Strokes i Libertines. The Metros van ser els encarregats d'escalfar motors i sota marxa de Hooligans juvenils van anar interpretant temes amb agilitat i diversió. Proposta poc original musicalment, però efectiva i divertida. Rock, punk, funk i ska.
A continuació, a tocar de les 3:15 The Draytones amb el seu rock psicodèlic una mica de beat, com un Nuggets revival, van oferir temes de Forever On, el seu recent debut.
Versió memorable de Los Gatos Salvajes i proximitat de so a gent com Chocolate Watchband, White Stripes o The Searchers...
S'allunyen de la majoria de bandes que practiquen nou rock a les Illes Britàniques i busquen obtenir un so més particular. Els habituals a bandes dels anys seixanta i setanta potser no els consideraran/erem tan bons com les originals, però recordem que tot just comencen i ja ho fan realment bé.
Com ens van comentar, a l'entrevista prèvia al concert, tenen una agenda molt completa de concerts fins al setembre i que és un símptoma del força bon funcionament del disc.



Versión en español.
Rememorando Nuggets desde la actualidad. Crónica de la entrevista y del concierto con de The Draytones. También comentario de los teloners, The Metros.
Ambas bandas han fichado por 1965 Recordings de James Endeacott, descubridor de The Strokes y Libertines.
The Metros fueron los encargados de calentar motores y bajo marcha de Hooligans juveniles fueron interpretando temas con agilidad y diversión. Propuesta poco original musicalmente, pero efectiva y divertida. Rock, punk, funk y ska.
A continuación, hacia las 3:15, The Draytones, con su rock psicodélico, ofrecieron temas de Forever On, su reciente debut. Algo de beat, como un Nuggets revival, Versión memorable de Los Gatos Salvajes y proximidad de sonido a gente como Chocolate Watchband, White Stripes o The Searchers... Se alejan de la mayoría de bandas que practican nuevo rock a las Islas Británicas y buscan obtener un sonido más particular. Los habituales a bandas de los años sesenta y setenta quizás no los considerarán/eremos tan buenos como las originales, pero recordemos que apenas acaban de empezar y ya lo hacen realmente bien. Como nos comentaron, a l'entrevista previa al concierto, tienen una agenda muy completa de conciertos hasta el septiembre y que es un síntoma del bastante buen funcionamiento del disco.

Text: Maurici Ribera
Fotografia i entrevista: Maurici Ribera/Madam Green
Part informàtica: Ferran Sarrió

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.trilogyrock.com/descarregues.php