Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 20 de març de 2007.

The authentic Muse. Kristin Hersh, crònica del seu concert.

	Foto d'arxiu

Versió en català.
McCarricks, vinguts del Regne Unit, van ser una proposta adient per a ambientar la nit de dilluns 19 de març, a la [2] de Barcelona. Violí i violoncel, acompanyat de bases electròniques pregravades, que servien per musicar uns curts d'art i assaig i amb un elevat grau de freakisme. Melodies preciocistes, belles i de tonalitat trista i fosca. Passant per l'ambient, post rock i fent un exercici de perfecta recreació d'atmosferes.

Kristin Hersh, venia a presentar "Learn To Sing Like A Star" 2007 4AD, el seu nou disc en solitari després de 4 anys. Obra molt madura i de so compacte, donat per la seva pròpia producció. Va interpretar en mesura peces d'aquestes noves, temes mínimament recents i clàssic de la seva carrera com a solista. També cal dir que va rescatar alguna peça de Throwing Muses i que de 50 Foot Wave, a pesar de tenir els músics que l'acompanyen a l'escenari, no en va deixar anar cap. També es va fer acompanyar dels McCarricks.
Va demostrar que als seus 40 anys encara és una artista amb una carrera molt llarga per endavant. No va arribar a cotes tan elevades com al 2001 quan la vaig veure per primer cop, però la de Boston va sortir, de l'esdeveniment, airosa amb nota molt alta.




Versión en español.
The authentic Muse. Kristin Hersh, crónica de su concierto.
McCarricks, venidos del Reino Unido, fueron una propuesta adecuada para ambientar la noche de lunes 19 de marzo, en la [2] de Barcelona. Violín y violonchelo, acompañados de bases electrónicas pregrabadas, que servían para musicar unos cortos de arte y ensayo y con un elevado grado de freakismo.
Melodías preciosistas, bellas y de tonalidad triste y oscuras. Pasando por ambient, post rock y haciendo un ejercicio de perfecta recreación de atmósferas.
Kristin Hersh, venía a presentar "Learn To Sing Like A Star" 2007 4AD, su nuevo disco en solitario tras 4 años. Obra muy madura y de sonido compacto, dado por su propia producción. Interpretó, con mesura, piezas de éstas nuevas, temas mínimamente recientes y clásicos de su carrera como solista.
También hace falta remarcar que rescató alguna pieza de Throwing Muses y que de 50 Foot Wave, a pesar de tener los músicos que l'acompañan a l'escenario, no sonó ninguna. También se hizo acompañar de los McCarricks.
Demostró que a sus 40 años todavía es una artista con una carrera muy larga de antemano. No llegó a cotas tan elevadas como el 2001 cuando la vi por primera vez, pero la de Boston salió airosa, del acontecimiento, con nota muy alta.

Texto: Maurici Ribera
Fotografía: Madam Green


// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.trilogyrock.com/descarregues.php