Trilogy Rock

Cercador:

Trilogyrock, dissabtes de 15:00 a 18:00 ------ Afegir concert a l'agenda ------ Myspace de Trilogy Rock ------ Repopblica

Cròniques de concerts


// Crònica publicada el 26 de febrer de 2007.


Little Annie, Baby Dee i sobretot Marc Almond van omplir ahir, diumenge dia 25 de febrer, la sala Apolo de grans mostres de qualitat musical.


Foto d'arxiu
Foto d'arxiu

Versió en català.
Primer de tot Little Annie, amb la seva més que particular versió de la música cabaret, va demostrar-nos que es sap moure molt bé d'alt d'un escenari.
Ens va agradar molt l'actitud del públic al respectar i acceptar la condició sexual de la protagonista que feren que la gent obviés malentesos i gaudissin com calia del gran espectacle ofert. Al igual que va passar amb Baby Dee.
Personalment no era conscient de que fos tan mítica i que tingués una carrera tan solida; ja fos com a Annie Anxiety o entre altres noms Little Annie.
Va fer bàsicament temes propis i una excel·lent versió de Tina Turner "Private Dancer". També cal dir que va quasi arribar al 10, en el moment que va fer "Still Haven't Found..." de U2. Ningú em va saber confirmar si les meves sospites de que també va realitzar una versió de Martha Reeves And The Vandellas són certes.

L'ex-líder de Soft Cell i de Marc & The Mambas, Marc Almond, va sortir, als vols de les 21:00, a per totes; demostrant que encara té moltes coses a dir. Recordem que al 2004 va tenir un accident que quasi acaba amb la seva vida. Ara torna amb certs aires de diva i en surt airós rebent un munt de roses que el públic llençava a l'escenari.
Temes com Saint Judy, If You Go Away, The Hustler, Tenderness Is a Weakness, Lavender, Weakness For Roses... A part de les versions de Stranger In Paradise dels anys 50s o el Threat of Love de The Creatures, una d'un cantant turc, una de Bill Fay entre d'altres.
L'instrument predominant de la nit va ser el piano i va ser realment encantador poder-lo sentir com va sonar en cada moment. Baby Dee el va acompanyar a l'arpa durant una estona.

La pròpia Baby Dee va sortir cap als vols de les 22:25, moment en que bona part del públic, aprofitant l'acabament de l'actuació de Almond, va marxar. De totes formes ens vam quedar una bona colla a poder gaudir com calia del talent d'aquesta pianista i arpista. Per cert l'acordió no el van fer servir o això em va semblar.
Va rebre un ram de flors al igual que Almond, però aquest encara més gros.

L'actuació comptava amb la presència i ajuda de tota els grups que el dia anterior havien desfilat per la mateixa sala.



Versión en Español.
Little Annie, Baby Dee y sobre todo Marc Almond llenaron ayer, domingo día 25 de febrero, la sala Apolo de grandes muestras de calidad musical.

Antes que nada Little Annie, con su más que particular versión de la música cabaret, nos demostró que se sabe mover muy bien encima de un escenario. Nos gustó mucho la actitud del público al respetar y aceptar la condición sexual de la protagonista, que hizo que la gente obviara malentendidos, y disfrutara como hacía falta del gran espectáculo ofrecido; al igual que pasó con Baby Dee.
Personalmente no era consciente de que fuera tan mítica y que tuviera una carrera tan sólida; ya fuese como Annie Anxiety o entre otros nombres Little Annie.
Hizo básicamente temas propios y una excelente versión de Tina Turner "Private Dancer". También hace falta destacar que casi rozó el 10, en el momento que hizo "Still Haven't Found..." de U2. Nadie me supo confirmar si mis sospechas de que también realizó una versión de Martha Reeves And The Vandellas son ciertas.

El ex-líder de Soft Cell y de Marc & The Mambas, Marc Almond, salió, a hacia las 21:00, a por todas; demostrando que todavía tiene muchas cosas a decir. En 2004 tuvo un accidente que casi acaba con su vida. Ahora vuelve con ciertos aires de diva y afirmar que salió airoso, recibiendo un montón de rosas que el público tiraba al escenario. Temas como Saint Judy, If You Go Away, The Hustler, Tenderness Is a Weakness, Lavender, Weakness For Roses... Aparte de las versiones de Stranger In Paradise de los años 50s o el Threat off Love de The Creatures, una pieza de un cantante turco, una de Bill Fay entre otras.
El instrumento predominante de la noche fue el piano y sonó realmente encantador Baby Dee lo acompañó al arpa durante un rato.

La propia Baby Dee salió cabeza a los vuelos de las 22:25, momento en que buena parte del público, aprovechando l'acabamiento de l'actuación de Almond, que havia empezado a las 21:00, se marchó. De todas formas, nos quedamos una buena pandilla a poder disfrutar, como era obligatorio, del talento de esta pianista y arpista.
Por cierto el acordeón no lo usaron o eso me pareció.
Recibió un ramo de flores al igual que Almond, pero este todavía más grande.

La actuación contó con la presencia y ayuda de toda los grupos que el día anterior habían desfilado por la misma sala.

Text: Maurici Ribera
Fotografia: Madam Green

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 
 

// Més informació:


Web amb més informació: http://www.marcalmond.co.uk
 

   Translator

Translate to:
 

   Arxiu

Cròniques de l'Azkena Rock Festival 2023
// 21 Juny 2023
Olsen Twinz - Trilogy Rock (09/11/19)
// 7 Abril 2020
Overkill - Sala Salamandra (14/09/19)
// 24 Setembre 2019
Neurosis - Apolo (16/07/19)
// 17 Juliol 2019
Madrugada - Razzmatazz 2 (08/05/19)
// 9 Maig 2019
Veure totes
Cròniques RSS
RSS Trilogy Rock Sindicació dels continguts.
------
© Trilogy Rock 2006-2024 Notícies // Agenda concerts // Cròniques // Podcast // El programa // Playlist // Links // Contactar Disseny web: Space Bits