Cròniques de concerts

// Crònica publicada el 3 de novembre de 2010.

Jonathan Richman a l'Apolo. 25/10/2010

	Fotografies de Jonathan Richman en directe a Barcelona. Fotos de Madam Green

L'argentí Siro Bercetche va obrir la nit amb el seu rock folk farcit de lletres i moments àcids. En format de duet van demostrar ser força bons músics i tenir idees interessants però alhora que anaven mal assajats i poc coordinats i que els hi costa materialitzar-ho.
L'actuació va quedar una mica desangelada ja que la gent va anar entrant molt lentament i fins a les darreres dues cançons tot plegat es veia molt buit.



Seguidament Jonathan Richman va pujar a l'escenari deixant poc més de 5 minuts entre Siro i ell. Darrerament ha anat enfocant més les seves actuacions de cara a interpretar el seu repertori en castellà; per l'ocasió, també en format de duet com els teloners, va anar combinant peces en diferents idiomes i fent un setlist més variat de l'habitual.

Les ballarugues/coreografies, les explicacions i la forma de tocar tan pròpia i diferent van ser afegits extres per a fer-nos gaudir d'una bona vetllada.

Alguns no se'l prenen seriosament, però Richman continua en forma, tocant i cantant bé i desbordat d'honestedat, qualitat que darrerament força companys de la seva generació van perdent.

Tommy Larkins, el bateria, va saber-se adaptar al 100% a les improvisacions i canvis de Richman. Van saber sortir-s'en ben aïrats de tot plegat.

Caldria remarcar el poc respecte que alguns assistents van mostrar envers el cantant; tant pel que fa a fumar quan demanava amb si us plaus que per les seves cordes vocals no ho fessin; insistint que les té molt "cascades".
Altres també van mofar-se d'ell o del seu comportament, fent-ne una situació una mica desagradable o maliciosa.

Va interpretar peces com: ¿A qué venimos sino a caer?, He gave us the wine to taste, When we refuse to suffer o I was dancing in the lesbian bar entre d'altres.

No envelleix gens ni mica, continua sent jovenívol i eficient; la imperfecció pot arribar a ser la seva virtut.

// Crònica publicada per: Maurici Ribera
 

// Més informació:

Web amb més informació: http://www.sjrp.org/